Al seu darrer llibre, Judeofòbia, Perednik intenta descriure un fenomen que, segons ell, el terme “antisemitisme” no defineix prou bé. En aquesta entrevista exposa amb duresa la presumpta i inconfessa judeofòbia present a l’Europa contemporània.

Cafè Babel: S’està produint a Europa una nova onada d’antisemitisme?

Perednik: L’epidèmia antisemita d’aquest nou mil•leni s’està agreujant. No és exactament una “nova” onada, sinó més aviat un increment de l’antic rancor d’Europa cap al poble jueu. A mesura que l’Holocaust s’enfonsa en les aigües de la història, els europeus se senten amb menys escrúpols i destapen la seva judeofòbia perquè, d’aquesta manera, aconsegueixen esborrar en part totes les seves culpes. El jueu ha d’ésser presentat com una víctima perquè el seu dolor llargament suportat estigui inclòs de manera implícita a les urpes d’Europa. Israel ha d’ésser comparat als nazis perquè la passivitat europea enfront dels crims del passat pugui relativitzar-se.

Tenen alguna cosa a veure l’antisemitisme actual i l’odi contra els jueus que ha colpejat Europa al llarg de la història?

Sens dubte, la mitologia és similar. Antigament es titllava el poble jueu d’una comunitat de conspiradors assedegats de sang, la religió jueva de venjativa i cruel, “superada per la religió de l’amor”. Avui, a Israel, “el jueu de tots els països”, se’l critica d’una manera similar, com si es tractés d’un règim teocràtic depredador finançat per un poder mundial ocult. En realitat és un petit país que ha lluitat per la seva supervivència des de la seva creació enmig del context combatiu, totalitari i opressiu dels règims àrabs. De tots els gairebé dos-cents països que hi ha, només a Israel se li exigeix una disculpa per la seva existència, com a l’individu jueu del passat. Tots els Estats van ser concebuts mitjançant moviments nacionals, però de tots ells l’únic que és considerat bastard i il•legítim és el sionisme, el que va crear l’Estat d’Israel. A l’Edat Mitjana els mots “jueu” i “sinagoga” s’utilitzaven de manera despectiva. Avui, Europa ha afegit “sionisme” i “Israel” al seu lèxic “judeofòbic”.

Quina creu que és la causa de tot això? Quin paper hi representen els mitjans de comunicació europeus?

La causa de tot això són dos mil•lenis d’educació del menyspreu envers els jueus, una pràctica fortament arrelada a Europa i un rancor que avui dia es dirigeix contra els jueus com a nació. Només cal veure la solidaritat hipòcrita amb el poble palestí. Els palestins només atreuen la solidaritat europea quan es pot acusar Israel de ser la causa de la seva malastrugança. Quan altres règims actuen en contra dels palestins (Jordània, Kuwait, Arafat) els europeus no s’indignen de la mateixa manera. La gran pregunta és per què, de tots els centenars de pobles sense Estat (els caixmirs, els kurds, els txetxens, els tibetans, els tamils, etc.), són només els palestins els qui gaudeixen de la solidaritat i del finançament de la Unió Europea, encara que una major part d’aquesta generositat només financiï el terror i l’adoctrinament en l’odi. La resposta és que Arafat ha escollit l’enemic perfecte per transformar-se, gràcies als mitjans de comunicació europeus, en el líder de la justícia. Els actes més degradants, actes que enalteixen el terror i la mort, amb els quals el règim d’Arafat oprimeix tant el seu propi poble com el poble jueu, mai no s’haurien perdonat d’haver estat perpetrats per altres grups. Però quan les víctimes són jueves, pels mitjans de comunicació europeus, en general, no és terrorisme, sinó “resistència legítima”. En els mitjans de comunicació europeus, Israel és culpable fins i tot quan és innocent. No existeixen ni víctimes israelianes ni excessos palestins. Aquests mitjans representen l’aspecte més evident de l’actual judeofòbia. Fóra molt difícil llegir durant un mes diaris com El País, per posar un exemple, sense advertir una certa judeofòbia.

Quina és la seva valoració de la resposta negativa que ha donat l’organització European Monitoring Centre for Racism and Xenophobia (EUMC) de fer públic el seu últim informe entorn de l’antisemitisme?

La judeofòbia ha esclatat a la cara d’Europa i encara es resisteix a reconèixer-ho. Ocultar aquest informe forma part d’un malestar general. No és fàcil admetre el teu propi odi: Europa necessita molta força tant intel•lectual com emocional per reconèixer el ressentiment que ha enverinat el continent des de fa segles.

Des del seu punt de vista, quines mesures haurien de prendre les institucions europees per combatre l’antisemitisme a Europa?

Hi ha un remei contra l’antisemitisme o judeofòbia. Avui dia ens trobem en una situació més favorable que fa cinquanta, dos-cents o mil anys, motiu pel qual podem fer molt per neutralitzar aquest fenomen. Les principals mesures que s’han de prendre són de caire educatiu. S’ha d’incloure un capítol sobre la judeofòbia als sistemes educatius europeus, un capítol sobre com el poble jueu ha rebut el qualificatiu de corrupte i maligne i sobre com aquests prejudicis són encara vigents avui dia. També convindria afegir una clàusula de contrició a la Constitució Europea perquè Europa es reconciliés amb el poble jueu i perquè els mitjans de comunicació europeu abandonessin el maniqueisme que els caracteritza pel que fa als assumptes a l’Orient Mitjà. Hi insisteixo: la manera fonamental de superar l’odi envers els jueus s’ha de buscar a les aules.