La política exterior ha estat per a la Unió Europea poc menys que un maldecap. Durant l’última dècada hem estat testimonis, entre d’altres coses, de la inacció a Rwanda, la divisió pel que fa a l’Iraq i la paràlisi davant el desordre en el continent iniciat amb la guerra dels Balcans. Quatre joves activistes polítics donen el seu punt de vista sobre la criticada Política Exterior i de Seguretat Comuna (CFSP) i sobre si la política exterior de la UE s’ensorra davant la qüestió Nova Europa o Vella Europa…

“Què passaria si la UE pogués ocupar una cadira al Consell de Seguretat en el lloc d’un nombre determinat dels seus Estats membre? És el nostre somni” Jacopo Moccia, FYEG (Federació de Joves Verds Europeus).

Pel FYEG, és imperatiu que la UE assumeixi la seva responsabilitat com a actor global. Es mostren preocupats per la política dels Estats Units, principalment pel fet “que no ofereix una solució viable a la creixent violència al món”, i suggereixen d’una manera implícita que la Unió hauria d’assumir el paper de contrapès enfront dels EUA.

Amb la seva resposta, els Verds deixen clar que veuen la necessitat de prevenir la violència i els conflictes, i de promoure els Drets Humans com a prioritat per a una “autèntica” política exterior, de seguretat i de defensa comunes. Amb aquest propòsit, creuen en l’obligatorietat de respectar el Codi de Conducta sobre exportació d’armes de la UE i recolzen la creació d’un Cos Civil de Pacificació amb capacitat militar d’intervenció, la finalitat del qual seria prevenir conflictes armats, sempre sota comandament de les Nacions Unides. És interessant de destacar que els Verds no exclouen la capacitat militar, sinó que creuen en la necessitat de reestructurar-la per tal que serveixi les metes de la UE.

“No hi ha cap dicotomia entre la Nova i la Vella Europa. El que és vell i hauria d’ésser reformat és l’actual sistema internacional” Aloys Rigaut, LYMEC (Moviment de Joves Liberals i Radicals de la UE)

Una de les clares afirmacions dels liberals és que la Unió Europea hauria de ser un exemple a seguir. Pel LYMEC, les claus imperatives són la promoció de la democràcia, la societat civil i la llibertat. En aquest sentit, creuen en la necessitat d’una llei internacional i en la importància d’unes Nacions Unides reformades que representin a nivell global un paper més enfortit i consolidat, mentre que de manera interna aposten pel desenvolupament gradual d’un cos diplomàtic europeu i per la fusió de les oficines de l’Alt Representant del Consell i del Comissionat per a les Relacions Exteriors. Pels membres del LYMEC, les millores en el terreny econòmic han de ser un mitjà amb el qual la UE ajudi a enfortir-se als països menys desenvolupats i, tot i que fan curt en la recomanació de la creació d’un exèrcit europeu, apunten que la cooperació en defensa hauria d’ésser fortificada mitjançant la recerca, la logística i les capacitats de suport.

Com a únic grup en respondre directament a la nostra pregunta, el LYMEC rebutja la noció d’una nova Europa enfrontada a una de vella, ja que aquest concepte es basa en un sistema que afavoreix la rivalitat entre estats nacionals i que és implícitament antitètic a la UE.

“El problema amb la CFSP (Política Exterior i de Seguretat Comuna) és que no és comú de cap de les maneres” YEPP (Partit Popular Europeu)

El YEPP considera prioritària la necessitat d’unió a nivell institucional com a mitjà per aconseguir que la Unió tingui una presència forta en l’escena internacional. Això significa una CFSP on els Estats membre parlin amb una sola veu en comptes de ser minats per la divisió. Advoquen per la presa de decisions mitjançant l’anomenada QMV o votació per majoria qualificada, en comptes del dret per part dels Estats membre d’exercir, a títol individual, el dret a veto, que consideren gens pràctic.

El YEPP defensa la figura del ministre d’Exteriors de la Unió Europea, però només en el cas que la seva feina no sigui destorbada per possibles divisions entre els Estats membre. Segons el YEPP, la UE hauria de reconèixer la importància de mantenir una associació transatlàntica forta mentre es desenvolupa la capacitat militar necessària per a operar autònomament al món.

“La UE hauria de deixar d’ésser un gegant econòmic i un nan polític” ECOSY (Organització de Joves Socialistes Europeus)

L’ECOSY vol veure la Unió Europea parlar sobre afers estrangers amb una sola veu i és, per tant, partidària d’una “abstenció constructiva” per part dels Estats membre que discrepin amb la opinió majoritària pel que fa a la Política Exterior i de Seguretat Comuna.

Tant el desenvolupament com la cooperació són clares prioritats per l’ECOSY i, en aquest sentit, creuen que els Estats membre tenen el deure internacional de difondre la seva riquesa destinant un percentatge del PNB a ajudar al desenvolupament. Segons l’ECOSY, la política sobre economia internacional de la UE hauria d’ésser definida de forma pública i transparent, de manera que les institucions puguin avançar cap al desenvolupament d’una política social a nivell internacional.

La visió del jove socialisme pel que fa al paper de la Unió en la promoció de la pau i de la seguretat és intervencionista; en els casos de prevenció i administració de crisi és més actiu. Creuen en el multilateralisme a tots els nivells i no veuen un futur per a Europa com a homòleg de cap altre poder.

Units resistirem, dividits sucumbirem

Tots els diputats entenen de forma implícita que actuant junts la UE pot crear un món millor. No obstant això, discrepen en l’extensió de la institucionalització de la CFSP. També hi ha diferències pel que fa a la importància i al tipus de cooperació amb els països menys desenvolupats i quina forma hauria de prendre aquest desenvolupament. En matèria de capacitat militar i pel que fa a les relacions amb els EUA, les opinions també són diverses.

Aquestes afirmacions contenen poques sorpreses i reflecteixen com el debat polític entre conservadors, socialistes, liberals i verds és viu i ben viu respecte a les relacions internacionals. Tot i que, des dels diferents punts de vista, els diputats d’aquests mateixos partits europeus estan d’acord en què els interessos individuals dels Estats membre no haurien de minar l’objectiu d’aconseguir que Europa sigui una influència global positiva.