Com a cuina europea que certament és, la cuina eslovaca s’ha vist fortament influïda pels seus veïns al llarg dels segles. Aquest europeisme el trobem, tan sols evocant-lo, és a dir, etimològicament, en el vocabulari quotidià mateix: el terme fristyk, en referència a l’esmorzar, prové de l’alemany; obed, per denominar el dinar, és d’origen eslau, i vecera, d’origen llatí, designa el sopar.

Aquesta obertura, de tals influències, només ens podia evocar una hospitalitat exemplar, un cop s’esvaeix la lleugera desconfiança respecte al desconegut. Si el costum, des de fa molt de temps, era d’acollir el d’aquí, com a amics amb pa, sal i aigua, aquesta rebuda, avui dia, ve seguida d’una introducció a les especialitats culinàries eslovaques, especialment del bryndzové halusky (format de petites croquetes de patata bullida, de formatge d’ovella i de trossos de cansalada), que és l’orgull del poble. Les especialitats regionals reflecteixen la influència eslava, alemanya i llatina que acabem de mencionar i fan de la cuina eslovaca una cuina alhora plena de color, farcida de contrastos agredolços, i simple en aliments, patata, col, porc, que es troben a la base dels plats principals.

Les creps i les sopes es consumeixen diàriament i s’elaboren a gust del consumidor; entre una gran varietat destaquen les zemiakove placky (creps de patata) i la kapustnica (sopa de col i salsitxa fumada), acompanyades de prunes i de xampinyons i servides a mitjanit abans dels casaments per afavorir l’assistència si es preveu que ha de ser escassa.

Clars amants del vi, sobretot del negre, produït dins les dotze regions vinícoles amb què compta el país, els eslovacs omplen en nombre i en experts les tavernes de les ribes del Danubi per poder-hi degustar el vi acompanyat de peix fresc. Les veremes sempre acaben sent motiu de celebració de grans festes populars, especialment apreciades en aquest país tradicionalment de cultura rural, on s’hi celebra l’afecció a la terra, els fruits d’un treball sovint difícil, el sentiment de solidaritat i de justícia social i, com no, la cuina tradicional! Vet aquí que al voltant de grans taules, famílies i amics es retroben, especialment a Slovensky Grob, per compartir alguns bocins d’una de les 400 oques rostides al forn comunitari de la vila… Plenament tardorenc, oi?