Jo Leinen (grup parlamentari del Partit Socialdemòcrata Europeu) forma part del Parlament Europeu des de fa 20 anys i presideix la Unió Europea de Federalistes. D’acord amb les declaracions fetes a Cafè Babel, s’ha de perfeccionar el mètode de nombrament de la Comissió”.

Sembla ser que Barroso, el que diu ser un “honest agent immobiliari”, ha menystingut la complexitat del funcionament polític europeu. Què ha fet malament el nou president de la Comissió?

Barroso ha infravalorat totalment el paper del Parlament. Va preferir el conflicte amb el Parlament en comptes del debat amb els caps d’Estat i el govern del Consell Europeu. Aquesta falsa estimació ha tingut unes conseqüències i ara Barroso s’haurà de presentar davant del Parlament amb una nova proposta.

Vostè creu que Barroso s’hauria d’atendre a les conseqüències i dimitir, fins i tot abans d’haver pres possessió del seu càrrec?

El Parlament ja ha declarat que Barroso té una segona oportunitat. Si presenta una Comissió nova i convincent, es podria fins i tot consolidar al seu càrrec. Si ho fes, es presentaria fexible davant el Parlament i independent davant els governs, que són qui proposen els candidats. Ha d’aprofitar les pròximes setmanes per a demostrar, amb una nova Comissió, que és mereixedor dels seu càrrec.

La disputa entre la Comissió i el Parlament no és, en realitat, un conflicte entre els Estats membre i les institucions de la Unió Europea?

És un conflicte entre els governs dels Estats membre i el procediment per nombrar l’executiu europeu. Cada estat designa una personalitat sense tenir en compte si aquella persona té una opinió convençuda europea ni si és competent per l’àrea en què treballarà a Brusssel·les. Aquí rau la base del conflicte. De cara al futur necessitem un procediment nou: qui sigui designat president de la Comissió hauria de rebre una selecció de candidats i el Parlament podria rebutjar-los per separat, per tal que no tinguem sempre un crisi institucional, ja que, de moment, només es pot rebutjar una Comissió sencera.

Fa poc, Gerhard Schröder va donar suport incondicional a Barroso. Quin tipus de pressió han suportat els diputats per part de les capitals?

Els diputats alemanys, probablement, pertanyen als dirigents més lliures del Parlament Europeu. Evidentment hi va haver certes pressions des de Berlín, però no foren massives. Downing Street i Madrid, però, mantenen una postura ben diferent. Els diputats dels estats més petits també tenen més dificultats per a rebutjar els seus comissaris si ho comparem amb els països més grans.

Quin valor té el rebuig de la Comissió a través el Parlament? Anem pel camí de la democràcia parlamentària de la Unió Europea?

Fa temps que aquest camí està establert. La Constitució, que es va firmar el 29 d’octubre, augmenta les competències del Parlament pel que fa a la legislació i al dret pressupostari i, el Parlament va rebre un augment de les competències pel control de l’executiu, pel que fa a la constitució de la Comissió Europea i, en un futur, també pel que fa al control del govern europeu.

Això vol dir que a llarg termini la Comissó, de la mateixa manera que un govern estatal, es deduirà del Parlament i serà el Parlament qui l’escollirà?

Segons la Constitució, el futur president de la Comissió s’ha d’escollir basant-se en el resultat de les eleccions europees…

…que és com es feia fins ara…

… fins ara es feia així si parlem del color polític, però no pel que fa al funcionament. El Sr. Barroso ha estat votat a porta tancada en el tercer intent pels caps d’Estat i de govern. Aquesta manera d’actuar s’haurà de modificar totalment abans del 2009, quan el president de la Comissió s’escollirà després de les eleccions europees mitjançant una negociació pública entre els diversos grups parlamentaris i, en cas que llavors ja existeixi la figura, el president del Consell. Això distarà molt de les cimeres que celebren actualment els caps d’Estat i de govern a porta tancada.