El tsunami de les costes indonèsies ha provocat la mort de més de 175.000 persones al sud-est asiàtic i a l’est d’Àfrica. A uns 700 km/h, l’onada gegant provocada per un sisme de 8,9 graus a l’escala de Richter prop de les costes d’Aceh, va arrasar tot el que va trobar per davant.

Catàstrofe de proporcions bíbliques

Les xifres de morts i desapareguts augmenten cada dia; hi ha al voltant d’un milió i mig de desplaçats. Segons les dades del coordinador d’Ajuda d’Emergència de l’ONU, Jan Egeland, els afectats pel desastre natural són 5 milions, dels quals n’hi ha 2 milions que necessiten aigua i menjar de forma immediata. El tsunami ha arribat a zones on el terra només estava un metre per sobre el nivell del mar i no només s’ha emportat l’entorn natural de la superfície, sinó també el fons marí que tardarà dècades a tornar a la situació que tenia abans del desastre. La marea ha portat una altra marea de solidaritat que, cal dir-ho, a molts països ha començat pels ciutadans i no pas pels Estats. Els propers dies seran vitals per a veure com reacciona la comunitat internacional i, sobretot, la Unió Europea…

La llarga travessia pel desert

Els Estats Units han estat els primers que han enviat avions, vaixells, helicòpters i personal d’ajuda per a les tasques de salvament; alguns diuen que també per millorar la seva imatge, però a qui l’importa. Austràlia, l’Índia, el Japó i la Unió Europea han estat sobre el terreny des del primer moment. Pel que fa als nostres líders, no ens podem queixar. De moment són a l’altura de les circumstàncies, però les conseqüències del tsunami duraran molts anys i ja veurem si l’atenció europea continua en aquesta catàstrofe. Ara l’important és saber que els nostres compromisos són amb els països afectats i amb l’ajuda al desenvolupament en general no poden quedar-se en una mera fotografia de líders europeus per suportar l’estrebada de l’opinió pública.

Europa millora en reflexos

La Comissió es va posar en marxa pràcticament el mateix dia fent donacions i mobilitzant les delegacions de la zona perquè recollissin informació i coordinessin les primeres actuacions. Més tard, a la Conferència de Jakarta es van concretar les xifres, tot i el risc que alguns es dediquessin més a rentar la seva imatge i a fer servir l’impacte mediàtic com a mitjà propagandístic. Només faltava el Parlament Europeu, que és, no ho oblidem, qui en certa manera té la clau de la caixa europea, qui dóna més visibilitat a les decisions preses o per prendre i on es presenta l’oportunitat única d’assistir a l’escenificació del diàleg interinstitucional. Un cop més, no ha decebut. Ha determinat la creació d’un equip d’unitats especialitzades en protecció civil per a l’assistència humanitària que tindrà un caràcter permanent; som davant del que pot ser el germen d’un “exèrcit blanc” preparat per actuar on se’l demani amb la major brevetat possible. També ha instat la implantació de sistemes d’alerta precoç a les zones sísmiques més actives del planeta; de fet, el centre de detecció de tsunamis d’Alaska integrat en l’Agència Oceanogràfica i Climatològica dels Estats Units va ser qui va donar l’avís del possible sisme submarí. En aquest sentit hi ha dos aspectes sorprenents. El primer, que el tsunami es va preveure des d’un centre d’investigació de l’altra punta de món sense disposar de boies de detecció ni sensors enclavats al fons marí. I el segon, que tot i això, i tractant-se d’un país que forma part d’aquest grup internacional, no es tenien els mitjans (o la voluntat) idonis per a donar una resposta ràpida a l’hecatombe.

Finalment, i no per això menys important, el Parlament Europeu ha decidit que els fons que es destinin a aquesta catàstrofe no provinguin de partides ja assignades a projectes europeus per al desenvolupament, sinó de fons nous.

El gran repte del futur és que, d’una vegada per totes, els processos de regionalització vagin més enllà de la mera esfera econòmica. Per poder coordinar aquestes mesures d’intervenció ràpida cal que la integració regional no es quedi només en temes econòmics, sinó que aprofundeixi en qüestions de seguretat que agilitzin i que ofereixin sortides per als mitjans aportats.