Cem Özdemir, membre del partit d’Els Verds, amb un accent del sud molt marcat i d’arrels turques, intercedeix a favor de la propera adhesió d’Ankara a la Unió Europea. La integració de Turquia és especialment important per als gairebé quatre milions de turcs que hi ha a la Unió Europea. Això no obstant, no tots els turcs de la UE donen suport a les negociacions d’adhesió: les organitzacions nacionalistes turques que es troben a Alemanya critiquen el canvi a Turquia.

Per quina raó encara hi ha molts turcs a Alemanya que estan relativament mal integrats en la societat?

En aquest cas, els motius cal buscar-los en totes dues bandes, tant en la societat alemanya com en els immigrants. Per un costat, hi ha una “permeabilitat” social mínima en la societat alemanya. Una raó important n’és el sistema educatiu, tal com ho han deixat palès els resultats de l’estudi PISA. Per altra banda, els immigrants mateixos no es preocupen de crear estructures que es puguin integrar millor en la societat alemanya. També hi ha, però, signes que indiquen que la situació millora, com ara en l’àmbit cultural, i també entre les dones. El nostre objectiu ha de ser la creació d’una societat en què els immigrants siguin representats de forma proporcional, com passa als Estats Units amb tots els grups de la població; no pel fet de ser immigrants, sinó perquè també tenen les mateixes aptituds que qualsevol altre!

Què n’esperen, els alemanys d’origen turc, de l’adhesió de Turquia a la Unió Europea?

Per als alemanys d’origen turc, l’adhesió tindria en primer lloc avantatges molt pràctics, com per exemple el dret a participar en les eleccions municipals, i una normativa amb més facilitats per a viatjar. Molts dels immigrants turcs de la primera generació voldrien tornar a viure a Turquia. El fet de formar part de la UE els ho permetria sense haver de renunciar a la unió amb Alemanya. Turquia, a més, podria aconseguir més fàcilment l’adhesió com a aliada en la qüestió de la integració: el fet que els turcs tinguin èxit a Alemanya també depèn dels interessos dels propis turcs. Finalment, l’adhesió també influiria directament en la imatge dels turcs que viuen a Alemanya i a Europa. Tanmateix, no tots els turcs que viuen a Alemanya estan d’acord amb l’adhesió a la UE. N’hi ha que s’hi manifesten en contra perquè tenen dificultats amb el canvi a Turquia.

Com s’han pres els alemanys d’origen turc les negociacions sobre l’adhesió a la UE?

La majoria positivament. De tota manera, els lobbies a Alemanya, que reben el suport de Turquia, es mostren escèptics, perquè són d’orientació molt nacionalista. Consideren que la Unió Europea ha fet una promesa a Turquia que no complirà en absolut. Així mateix, critiquen Turquia perquè és massa complaent. En certa manera, el fet que les organitzacions finançades per Turquia amb prou feines defensessin els veritables interessos turcs fou simptomàtic. Mentre que Turquia reconeix que s’ha de reformar, aquestes organitzacions neguen qualsevol necessitat de reforma en un futur.

L’adhesió a la Unió Europea podria ajudar a llarg termini a solucionar els problemes d’identitat dels emigrants a la UE, que sovint se senten dividits entre el país en què viuen i la terra natal dels seus avantpassats?

Aquest seria el cas ideal. A Alemanya mateix se’ls fa difícil acceptar la seva identitat, a diferència del que succeeix, per exemple, amb els francesos, a qui agrada manifestar la seva procedència. De fet, Europa podria ser un element de creació d’identitats. Aleshores també seria més fàcil construir un sentiment “europeu turcoalemany”.

Es podria millorar la situació d’altres musulmans amb l’adhesió de Turquia?

No podem exagerar-ne les conseqüències, però el que sí és cert és que l’adhesió de Turquia seria un senyal important que l’islam és tractat de forma justa i amb igualtat de condicions, i que no impera cap doble moral. A més, difondria el missatge que la democràcia i l’islamisme són compatibles.

Què en pensa de la proposta que es facin referèndums sobre l’adhesió de Turquia?

També s’hauria de votar en l’àmbit europeu sobre els temes europeus. Seria absurd, però, que Malta decidís sobre l’adhesió de Turquia a la Unió Europea. En cas que s’optés pel referèndum, aleshores hauria d’aplicar-se el principi de la majoria doble, és a dir, tant la majoria dels països com la dels vots. Alhora caldria sotmetre a votació tots els candidats a l’adhesió!