A principis de mes, durant un debat a Brusel•les sobre el seu últim llibre, Rifkin renyava l’audiència: “Teniu la gallina dels ous d’or aquí mateix, davant vostre i us n’esteu privant! Què és aquesta gallina dels ous d’or? És la integració de la infrastructura d’un dels mercats en potència més grans del món (…). És la Unió Europea!”. Però per a ell, Europa és molt més que un simple mercat, és un somni.

Un nord-americà parla en nom d’Europa

Rifkin, president de la Foundation on Economic Trends, un grup d’experts de Washington, ha creat controvèrsia amb el seu nou llibre El somni europeu, on explica que el somni europeu ha desfet el somni americà i que el substituirà d’aquí poc. Així, doncs, què hi ha en el nostre somni i què el fa diferent de l’americà?

Mentre l’essència de tots dos somnis és la llibertat i l’emancipació de l’individu, la manera de fer-ho realitat és força diferent. Segons Rifkin, a Amèrica “els pares ensenyen que la llibertat es basa en l’autosuficiència, la independència, l’autonomia i la mobilitat”. És un llegat de la mentalitat fronterera que els pioners americans van ampliar mentre conquerien l’oest americà, una mentalitat corroborada pels principis individualistes de la Restauració i del Segle de les Llums. Sol en el no-res, sol davant Déu, sol en el mercat, no pots comptar amb l’ajuda dels altres.

Els europeus, diu ell, comparteixen el llegat de segles de convivència els uns propers als altres. Ells han après a buscar la llibertat en l’art de conviure, ja que s’han vist privats de grans espais inhabitats i han viscut amuntegats en ciutats fortificades. Així, “els pares europeus ensenyen als seus fills que la llibertat és la qualitat de les relacions dels uns amb els altres, i vosaltres les teniu a l’abast, perquè com més profunda i alta sigui la qualitat de les vostres relacions, més opcions tindreu de viure una vida enriquidora”.

És la mateixa mentalitat fronterera, explica Rifkin, que ha donat als americans la creença que l’expansió pot ser il•limitada; en canvi, la nostra “fortalesa” mental ens ha donat un sentit més agut de l’escassetat de l’espai i dels seus recursos. Això, al seu torn, podria explicar el gran entusiasme que tenen els europeus pel desenvolupament sostenible i per les maneres d’aprofitar els espais i els recursos naturals.

Els diners importen

Rifkin continua explicant que des d’un punt de vista socioeconòmic, els europeus veuen que la clau d’una bona qualitat de vida es basa en la llibertat i en fer realitat els seus somnis. En canvi, per als nord-americans, la felicitat es basa en l’acumulació d’objectes de valor: sense aristocràcia ni classes socials establertes, tot el que necessites per un ascens social en el Nou Món és guanyar prou diners. És un fet encara no acceptat per molts europeus a causa de l’estructura social rígida i jeràrquica que tenen, obligant-los a conformar-se amb l’estatus que han heretat. Per tant, els americans tenen tendència a “viure per treballar”, mentre que els europeus, segons Rifkin, “prefereixen treballar per viure”. Per tant, Europa ha adoptat conceptes postmoderns dels Drets Humans i socials, com ara els fonaments d’una consciència global, mentre que a Amèrica es continuen apreciant valors moderns com la propietat, drets civils i un fort sentiment de patriotisme. El somni europeu, després de molts segles de guerra i diversitat, també es basa en l’acceptació, mentre que l’americà es basa en l’assimilació de la seva barreja cultural. Així, els europeus estan a favor d’una cooperació global, mentre que els americans sovint s’inclinen més per la solidaritat i per un exercici de poder unilateral.

Una promesa i una responsabilitat

El somni europeu promet un món diferent. Un món millor. No fa gaire, Europa estava bàsicament associada amb la guerra i el genocidi. El miracle és que a la Unió Europea, els mateixos que cada 30 anys es mataven entre ells, han creat una manera de fer pau en comptes de guerra i han decidit d’unir-se entre ells per no tornar-se a fer mal els uns als altres mai més. Ara, Europa s’hauria de convertir en la primera superpotència de la història que no aspira a exercir cap control sobre altres països: un poder que pugui difondre pau i estabilitat respectant la diversitat més que la força i la imposició dels seus valors. Per tant, no sorprèn gens que l’experiment europeu s’hagi convertit en el somni de molts. Els pobles de Turquia, Ucraïna, Geòrgia i fins i tot el Marroc es volen unir a la Unió Europea, mentre que la Unió Africana i la recentment restablerta Unió Sud-americana, Mercosur, intenten imitar-la. No obstant això, encara que al món hi hagi gent que anheli el model europeu, tenim un somni en comú a causa de la sensibilització europea? De fet, ens hauríem d’adonar que Europa té una gran responsabilitat amb els que creuen en la diversitat multicultural i en l’art de viure tots junts en pau.