El país més pobre d’Europa s’està preparant per a una jornada electoral tensa entre el Partit Comunista que governa i una oposició bastant dividida. Les properes eleccions han de determinar si Moldàvia segueix sent un país d’aspecte subdesenvolupat o un país ben preparat per entrar al camí de la reforma democràtica i econòmica, d’aquesta manera aconseguiria una perspectiva realista de membre de la Unió Europea a llarg termini.

Un país agitat

Els complexos problemes de Moldàvia es veuen exacerbats per la interferència russa; incloent-hi el vell conflicte secessionista amb Transdnièster (dirigit per Rússia el 1992) i la presència il•legal de tropes russes a Moldàvia. Amb l’accés de Romania el 2007, Moldàvia serà un veí directe de la Unió Europea i la preocupació perquè això evolucioni cap a un estat estable i democràtic està creixent. Per això la UE i la comunitat internacional estan controlant el procés electoral de molt a prop. De tota manera, no sembla gens clar que les eleccions siguin lliures i justes.

És pràcticament segur que el Partit Comunista de Moldàvia (PMC) –que ha governat la república parlamentària de Moldàvia des del 2001, quan va aconseguir una victòria aclaparadora amb pràcticament un 50% dels vots- serà reescollit. Els comunistes van arribar al poder amb un programa polític prorús, però els comunistes van adquirir una actitud més proeuropea a finals del 2003 com a resultat de desavinences amb Rússia respecte a l’aparició del conflicte secessionista. Tot i que el govern té moltes ganes d’embarcar-se al tren de la integració europea, també està a favor d’estrènyer els lligams amb Moscou.

L’informe de Freedom House –“2005 Nations in Transit”– que es farà públic ben aviat sobre Moldàvia suggereix que el procés electoral d’aquest país ha anat empitjorant progressivament des que els comunistes van pujar al poder el 2001, i es lamenta de la imparcialitat de la Comissió Electoral Central, de l’abús dels recursos administratius i de la influència de l’estat sobre els mitjans. Com a resposta a les queixes de la societat civil pel que fa als abusos de les autoritats en aquesta campanya electoral, la Unió Europea, els Estats Units i les institucions internacionals s’han pronunciat exigint a les autoritats de Moldàvia que promoguin unes eleccions lliures i justes.

Quina reacció cal esperar?

Els experts locals diuen que en vista dels abusos comesos en aquesta campanya, el resultat final no tindrà legitimitat i que hi pot haver protestes al carrer. Tanmateix, el procés electoral del 6 de març no hauria d’estar sotmès a un frau massiu com el que va desencadenar la revolució taronja a Ucraïna perquè, en un moviment per neutralitzar les acusacions de frau a gran escala i per legitimar el resultat, el president de Moldàvia ha convidat molts observadors electorals estrangers.

Tot i el fet que un dels partits més importants de l’oposició, el Partit Popular Cristiano-Demòcrata (CDPP), hagi escollit el taronja com a color per la seva campanya, és poc probable que hi hagi una repetició de la revolució taronja. L’oposició no està prou unida, l’electorat no està tan polaritzat com ho estava a Ucraïna i els abusos del govern no s’han descontrolat. A més, gràcies al gran exercici econòmic, el Partit Comunista és de lluny el partit més popular, especialment entre els pensionistes, que són el gruix de l’electorat. De tota manera, el Partit Comunista de Moldàvia obtindrà menys escons en aquesta volta i es veurà forçat a governar en coalició. Potser la manca de dinamisme per part dels partits de l’oposició durant la campanya electoral es veurà compensada amb una batalla ferotge entre les faccions polítiques del parlament després de l’elecció del president i la proclamació del nou govern. Això podria significar el punt mort del procés polític i la conseqüent convocatòria de noves eleccions, que significaria una nova oportunitat per a l’oposició.