De Geòrgia a Algèria, de Ruanda a les massacres dels Balcans, l’últim llibre d’un dels més cèlebres reporters italians, Massimo Nava, és “un viatge no només a l’horror de les guerres que durant les darreres dècades han devastat el món (…) sinó també al coixí encoixinat de falsedat i irrealitat que fa que encara sigui més difícil conèixer la veritat”, com sintetitza el prefaci de Claudio Magris. Un viatge entre conflictes sovint lligats a la disputa d’un recurs cada vegada més escàs: el petroli. Seguidament publiquem dos extractes (un reportatge i una reflexió) relatius a la guerra del maig de 2003 entre els Estats Units i l’Iraq. Un país que,com recorda el llibre del corresponsal actual a París del Corriere della Sera, posseeix les majors reserves de petroli del món, després d’Aràbia Saudita, i que des del principi de la intervenció ha sofert, segons estimacions minimalistes, la pèrdua “d’entre quinze mil i disset mil víctimes civils”. Com es poden justificar aquestes morts?

Bagdad, 16de març de 2003

Quan l’ocàs refresca l’aire, s’encenen lluminàries multicolors de grans magatzems, restaurants i pizzeries a l’aire lliure. El centre de Bagdad, amb la filera de plàstic i tauletes, ofereix aleshores imatges de fira popular i de vacances d’agost. Una cantonada de Riccione, entre minarets i olor a kebab. Tràfic embogit, pinxets de corder, balls als patis, promesos de passeig i nens al cavallets. La guerra, encara durant algunes nits, es converteix en ficció, cancel•lada per aquesta capacitat surrealista d’allunyar-se i recórrer al son. Em pregunto si aquesta no serà una virtut extraordinària dels iraquians, el llegat d’una civilització mil•lenària, el recurs natural més útil, vist que el petroli és el botí dels futurs conquistadors.

L’Iraq aïllat del món perpetua l’allunyament dels seus joves, que multipliquen diplomes inútils, parlen anglès, es dediquen a la pintura i a la poesia, miren el futbol italià i acudeixen a les desfilades de moda. Els pòsters de Totti i de Battistuta són les coses més noves al mercat dels llibres i dels diaris que venen els iraquians, juntament amb d’altres tresors familiars, per sobreviure. El campionat de futbol italià supera a la televisió l’audiència de les manifestacions per la pau que es porten a terme a tot el món. A l’imaginari de masses Saddam pot aparèixer com la guerra, incumbent i virtual, invisible però imatge omnipresent a qualsevol cantonada de la ciutat. És difícil adonar-se d’altres figures, excepte l’estàtua d’Alí Babà i els personatges de Disney dibuixats a les parets dels parcs (…).

A l’Iraq laic, que vesteix de manera occidental, i que aquesta nit també escoltarà música americana als restaurants i a la ràdio del fill de Saddam, la religió podria convertir-se en el factor que decidirà el futur, més que els altres sentiments col•lectius com la por i la resignació. Divendres tarda, a la majestuosa mesquita Musa Al-Kadim, de cara als xiïtes, el ritual de la pregària i del lament de les masses renova la passió de Hussain, el nebot del Profeta, el martiri del qual es va produir a l’origen del cisma. La història i els mapes geogràfics van deixar entre el Tigris i l’Eufrates una part de la població xiïta al marge del poder de Saddam (…).

La durada de la guerra i el després de Saddam dependran de la prevalença dels sentiments de la vigília, de la por que afavoreix la pregària, de voler somiar amb un futur o de l’implosió religiosa, ètnica i tribal. No sé si els iraquians amb els que jo m’he trobat es rendiran aviat o donaran al rais la “sang i l’esperit”, com vol la propaganda del règim. Sens dubte, no hi ha ràbia ni orgull a Bagdad, sinó la digna espera d’una sentència massiva, dictada sense procés.

París, gener de 2005

Vivim a l’interior d’una fàbrica de la mentida condicionada a la seva volta per una falsa percepció de la realitat, influenciada per grups de pressió que controlen el sistema informatiu i que condicionen les decisions. Estem a l’època de la mentida funcional, versió moderna de la “desinformació” a l’estil soviètic, amb l’agreujant d’ésser concebuda en funció del propi esdeveniment i, a priori, dissenyada sobre la deformació de la realitat en funció d’interessos i estratègies.

(…) És un fet que milions d’americans encara pensen avui que l’Iraq estava directament lligat als atemptats de l’onze de setembre i que els “arsenals” a disposició dels captius eren una raó suficient per desencadenar la guerra. Tot això és fins i tot lògic, ja que milions d’ells ja han vist al cinema atemptats monstruosos, efectes catastròfics, segrestos de presidents, guerres estel•lars i terrorisme bioquímic.

El terrorisme de Bin Laden és bastant fàcil d’entendre i potser de combatre, però a la nostra realitat mediatitzada es converteix en hiperterrorisme planetari i que per derrotar-lo no és suficient la intel•ligència, la coordinació entre la policia de tot el món, el control dels finançaments, les forces especials, la diplomàcia per a la pau al Pròxim Orient i potser una atenció política i econòmica diferent envers els problemes del món àrab. Calen guerres convencionals, exèrcits, fortaleses volants, avions invisibles, tecnologies sofisticades i, naturalment, bombardejos en catifa i milers de víctimes civils innocents. No hi ha ningú que es pregunti sobre la més demencial de les estratègies, és a dir, la d’atacar un estat i una població amb l’objectiu de destruir un terrorisme sense estat, sense fronteres, segurament supranacional, sovint inserit a les nostres pròpies societats i, fins i tot, alimentat a través dels nostres canals financers i a vegades amb qüestions relacionades amb occident, justament com és el cas de la família Bin Laden amb la família Bush.

Davant l’amenaça terrorista, Occident continua creient en la supremacia militar, com si la Guerra Freda no hagués acabat, com si encara necessitéssim l’escut espacial, com si els diferents Bin Laden poguessin ser eliminats utilitzant portaavions i míssils terra-aire. Potser podria ajudar la reflexió sobre els herois de la mitologia grega: al cap i a la fi, la intel•ligència d’Ulisses no va resulta ser més eficaç que la força d’Aquil•les?