Aquesta vegada, els minuts de silenci, les llàgrimes i el record d’aquella tràgica jornada es veuran intel•ligentment complementats per una original iniciativa que vol mirar cap al futur. Els dies previs al primer aniversari de l’11-M, la capital d’Espanya acollirà una Cimera Internacional sobre la Democràcia, el Terrorisme i la Seguretat. El seu objectiu: reunir els líders mundials, els experts i la societat civil en un diàleg fructífer que aporti solucions per a respondre a l’amenaça terrorista des de valors democràtics.

Múltiples perspectives, múltiples anàlisis

La cita de Madrid pretén honrar la memòria de les víctimes dels atacs terroristes aportant idees que evitin catàstrofes com la que va commocionar tot Espanya aquell tràgic 11 de març. S’ha de frenar el terrorisme. Per això, les organitzacions d’aquesta cimera han volgut crear un format nou que permet analitzar, per primera vegada, totes les dimensions del problema des de totes les òptiques possibles, donant la paraula als múltiples agents socials.

Un grup de dos-cents experts han treballat durant els últims mesos en la preparació dels documents que es debatran durant la cimera, del 8 a l’11 de març. Els experts han estudiat el problema des d’una perspectiva àmplia que aborda tant els factors subjacents que motiven el fenomen terrorista –individuals, polítics, econòmics, culturals i religiosos-, com les estratègies més efectives per a combatre’ls – policíaques, militars, judicials i d’intel•ligència-, sense oblidar el paper principal que els valors democràtics i la societat civil poden i han de desenvolupar en aquesta lluita.

Els quatre eixos temàtics –causes, estratègies, valors democràtics i societat civil- es presentaran i es debatran durant els dos primers dies de la cimera en diferents grups de treball que reuniran els experts amb els líders polítics, professionals i ciutadans. El tercer dia de la cimera, una sèrie de sessions plenàries permetran obrir el debat en una audiència major, fent possible que les conclusions s’enriqueixin amb nous punts de vista i aportacions, entre les quals hi haurà les del secretari general de les Nacions Unides, el president de la Comissió Europea i nombrosos mandataris europeus i nacionals. Finalment, l’11 de març, es presentaran les conclusions de la cimera en un document que ja ha estat batejat amb el nom d’Agenda de Madrid. El text inclourà tant les pautes generals que orienten la resposta democràtica al terrorisme com recomanacions pràctiques sobre les mesures que els governs han d’adoptar per a fer més eficaç la seva acció.

Combatre el terrorisme des dels valors democràtics

Deixant de banda el seu format i el protagonisme que es vol donar a la ciutadania, l’altre element veritablement significatiu d’aquesta cimera és la seva aposta decidida pels valors democràtics com a resposta al terrorisme. No en va, el principal impulsor de la cita de Madrid, juntament amb el govern espanyol i les autoritats locals, és el Club de Madrid, una organització independent integrada per més de cinquanta excaps d’Estat i de govern que té com a objectiu promoure l’enfortiment de la democràcia a tot el món.

En un moment en què semblen qüestionar-se determinats valors democràtics en nom d’una major efectivitat en la lluita antiterrorista, és important que es recordi el paper que el sistema de drets i llibertats que caracteritza els règims democràtics pugui desenvolupar a l’hora de frenar l’extensió del terrorisme. Lucinio Muñoz, adjunt a la Secretaria general del Club de Madrid i l’exprimera ministra de Canadà Kim Campbell, han resumit per a Cafè Babel el propòsit d’aquesta cimera: “la idea d’unir democràcia i terrorisme sorgeix del nostre ferm convenciment que a llarg termini cap política antiterrorista pot tenir èxit si no es formula des del respecte als valors democràtics. És erroni i perillós sacrificar en la lluita antiterrorista tots aquells valors que precisament es pretenen salvaguardar. D’aquí ve el lema que hem escollit per a la cimera, democràcia per a un món més segur”.

La democràcia com a solució a tots els mals? No, però confiem en què almenys l’Agenda de Madrid serveixi per a demostrar que la lluita contra el terrorisme no ha de justificar l’erosió de les nostres llibertats –Patriot Act nord-americana- i també contribueixi a impulsar el paper important que, sens dubte, l’extensió de la democràcia està cridada a desenvolupar en la solució d’aquest important problema del nostre temps. Després del feble favor que la retòrica neoconservadora ha prestat a l’avenç de la democràcia al planeta amb ocasió de la crisi de l’Iraq, camuflant els interessos geoestratègics darrera una maniquea, simplista i errònia formulació del binomi democràcia-terrorisme, és d’esperar que la cita de Madrid ajudi a aclarir conceptes, restaurar valors i apuntar solucions. Les 192 víctimes de l’11-S europeu no poden tenir un homenatge millor que aconseguir aquest objectiu.