El món s’ha anat tornant cada cop més insegur durant els últims anys i ha fet front a nous reptes relacionats amb la pau i la seguretat. Les tensions globals han augmentat gràcies a l’única superpotència mundial que queda, els Estats Units d’Amèrica, que ha reaccionat de manera inadequada als actes de terrorisme i ha decidit seguir una política exterior cada cop més agressiva. Això inclou recórrer a una “guerra preventiva” il•legal i actuar sovint d’una manera unilateral, ignorant les lleis internacionals i els tractats. Els EUA també han canviat la seva actitud envers les armes nuclears: ara les veuen com una part “útil” d’un arsenal i s’estan plantejant desenvolupar noves minibombes atòmiques precises, com les “bunker busters”, que podrien utilitzar en contra d’un estat sense armes nuclears.

Una altra Hiroshima, no

Sigui com vulgui es tracta de fets alarmants, i els que vivim a Europa estem preocupats, naturalment, sobre què podem fer per tal d’ajudar a aconseguir més estabilitat i pau en el món. En termes generals, la manera de fer-ho sembla clara: relacions justes i equitatives entre les nacions; respecte mutu entre les creences i els pobles; comerç just i desenvolupament equitatiu. Tots aquests principis podrien ajudar, a la llarga, a eradicar moltes de les tensions del món. No obstant això, en termes polítics, què hauríem de perseguir avui dia? La resposta és el respecte a la llei internacional i l’actuació dins el marc de les Nacions Unides. Europa ha d’enfortir les Nacions Unides, no seguir el camí dels EUA d’ignorar-les (com van fer amb la guerra de l’Iraq). A més d’això, s’ha de rebutjar el militarisme, perquè la guerra -en particular la guerra nuclear- no és la resposta per als complexes problemes del món. Aquest any, que se celebra el 60è aniversari del bombardeig d’Hiroshima i Nagasaki, faríem bé de recordar l’impacte devastador d’aquestes armes nuclears. No només les explosions immediates i les tempestes de foc, que van matar més de 180.000 persones, sinó també la radiació que en va matar desenes de milers en els dies i els anys posteriors, més els càncers, les deformacions en néixer i d’altres efectes secundaris.

Els reptes del pacifisme

Els que donem suport a l’agenda política que he esbossat ens enfrontem als seriosos reptes de l’Europa actual. En primer lloc, el repte de la Constitució de la Unió Europea proposada, que donarà com a resultat la militarització creixent d’Europa perquè promou millors capacitats militars i una major capacitat d’intervenció de la UE. Europa no hauria de seguir la recent orientació dels EUA envers les intervencions il•legals. Ens hem de mantenir ferms en contra d’això i refusar qualsevol noció que defensi d’alguna manera que les intervencions europees, siguin com siguin, seran humanes –després de tot, no hauríem d’oblidar els horrors relativament recents del colonialisme europeu arreu del món.

En segon lloc, ens enfrontem a un gran desafiament en l’àmbit de l’OTAN. La major part d’Europa està ara integrada en l’OTAN, però quants de nosaltres som conscients que l’OTAN té una política nuclear d’atac preventiu, i que al voltant de 480 armes nuclears dels EUA estan escampades per Europa, la majoria en països que no són estats amb armes nuclears? El Regne Unit, que també té el seu propi programa d’armes nuclears, té 110 bombes nuclears nord-americanes a la base aèria de Lakenheath a East Anglia; prop de 150 estan guardades a tres bases a Alemanya; 90 en el sud-est de Turquia, 90 a Itàlia, 20 a Bèlgica i 20 més als Països Baixos. Atesa l’actual postura a favor de la guerra dels EUA, són males notícies per a Europa. Quin serà el proper objectiu que atacaran els EUA? Iran? I faran servir aquestes armes?

Segons el dret internacional, un estat amb armes nuclears té prohibit transferir armes nuclears a estats que no en tinguin, pel que aquestes armes haurien d’abandonar el continent europeu per raons tant legals com morals i polítiques.

Ara és el moment perquè els amants de la pau d’Europa defensin els valors que poden portar la veritable pau a Europa i al món. Lluitar per mantenir el dret internacional arreu del món i en contra de la militarització i la “nuclearització” de la UE seria un bon començament.