Hi va haver un temps en què la via Àpia connectava Roma amb Brindisi i virtualment, per via marítima, continuava cap a l’est fins a l’altra riba de l’Adriàtic, on començava la via Egnazia, que anava des de l’actual Durazzo a Albània fins a Grècia. La via Àpia i la via Egnazia eren els eixos principals del domini militar i comercial de l’Imperi romà de l’eix oriental. Vint segles més tard, la Unió Europea es basa en les mateixes línies directrius per fer més fluid el seu sistema de transports i de telecomunicacions. Com aconseguir-ho? Amb els anomenats corredors de transport transeuropeus, una xarxa d’infraestructures destinades a allò que en diuen “transport multimodal”, és a dir, de mercaderies, de persones, d’idees, de fonts energètiques i de bits.

El projecte

El Corredor 8 és un dels deu “corredors transeuropeus” destinats a facilitar l’intercanvi de mercaderies, de persones, de petroli i d’altres provisions energètiques entre la UE, els estats balcànics abocats al mar Caspi i al mar Negre i els estats d’Àsia central. Però no es tracta només de recuperar el temps perdut i de superar l’escàs desenvolupament econòmic i comercial de la regió. Des del punt de vista europeu, aquests corredors servirien també per a facilitar l’estabilització d’una zona que sempre ha estat molt inestable.

El Corredor 8 uneix el mar Adriàtic amb el mar Negre. El trajecte surt dels ports italians de Bari i Brindisi, s’atura al port de Durazzo a Albània, passa després per Tirana, Skopje i Sofia, i arriba als ports de Burgas i Varna al mar Negre. Dur a terme aquesta obra comporta greus dificultats de realització. Gran part del tram de carreteres s’ha de construir ex novo i el traçat preveu dos ports de muntanya entre Albània i Macedònia i entre Macedònia i Bulgària, localitzats en zones de difícil accés. El mateix passa amb la línia ferroviària, interrompuda en dos punts. D’altra banda, les ruïnoses infraestructures presents ja sobre el territori fan augmentar els costos i el temps de realització de les obres.

Desenvolupament econòmic…

L’optimisme sobre una realització positiva del Corredor 8 està lligat a la seva extrema importància des del punt de vista energètic, donat que faria possible l’entrada pel Mediterrani de quantitats ingents de reserves energètiques del Caspi.

De fet, la presència d’inversors nord-americans interessats en el projecte no és casual. També el govern italià ha mostrat recentment una especial atenció vers l’obra, perquè veuen en la prolongació del Corredor de Brindisi a Bari una oportunitat de desenvolupament econòmic per al sud d’Itàlia.

El Corredor 8 projectarà Albània als mercats de l’est d’Europa, però no només això. La construcció de carreteres, vies, ports, infraestructures logístiques i altres serveis garantiran ingressos ingents procedents de l’estranger. En aquest sentit ja són actives les societats interessades en la gestió dels gasoductes i dels oleoductes que del mar Caspi arribaran a la costa albanesa. A banda de ser un negoci òptim a curt termini, el Corredor garantirà avantatges econòmics estructurals derivats de la presència internacional i de les activitats econòmiques relacionades amb la millora de la xarxa de transports i dels serveis interns.

Les enormes perspectives econòmiques que ofereix el Corredor i els nous panorames polítics semblen demostrar que la història ha decidit tornar a passar per Tirana.

…i progrés polític

Per tant, no hi ha dubte que es tracta d’una oportunitat històrica per a Albània. Des del punt de vista polític, li permetrà sortir de l’aïllament i assumir un nou pes geopolític gràcies al paper estratègic de pont cap a l’Europa oriental i cap a Àsia. La Comissió Europea, de fet, vol unir la construcció dels Corredors a tota una sèrie de reformes estatals internes. Concretament, de la realització dels Corredors se n’encarreguen els estats afectats geogràficament que signen un protocol d’acord. Els projectes poden preveure tant la reestructuració d’infraestructures existents com la construcció ex novo, i poden gaudir tant de finançaments públics com privats. La capacitat dels estats involucrats en mobilitzar els recursos i en garantir un ordre politicoadministratiu és fonamental per atreure inversions. Per tant, s’apropa per a Albània el moment de les reformes. I de la integració a la Unió Europea.