En un informe aclaparador encarregat per Kofi Annan i presentat dijous passat, el príncep Zeid Al-Hussein de Jordània (ambaixador de l’assemblea de les Nacions Unides) va revelar fins a quin punt les forces de pau de les Nacions Unides han estat abusant de la gent del país que en teoria havien de protegir. L’informe cita, entre d’altres, els abusos sexuals a nenes de 12 anys per part de les tropes a Libèria, i l’intercanvi de menjar per favors sexuals a la República Democràtica del Congo. Però aquestes revelacions no se surten gaire de l’habitual: des de l’escàndol del petroli a canvi de menjar a l’Iraq a les acusacions de tràfic sexual a Bòsnia i Kosovo la dècada de 1990. Els “cascos blaus” han de donar moltes explicacions.

Reconèixer el problema

Tanmateix, sempre es diu que el primer pas per a resoldre un problema és reconèixer-lo. Aquest informe intern va ser encarregat precisament per aquestes raons i esperem amb optimisme que eviti que comportaments semblants, que perjudiquen tant el bon nom de les Nacions Unides com el resultat de les missions de les forces de pau per tot el món, passin en el futur. Actualment hi ha 17 missions com aquesta des d’Haití fins al Timor Occidental i Sierra Leona, en què hi intervenen unes 75.000 persones. Per a operacions futures, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va decidir la setmana passada d’enviar 10.000 cascos blaus i més de 700 policies al sud del Sudan per recolzar el recent acord de pau signat entre govern de Khartum i els representants del Moviment d’Alliberament del Poble del Sudan (SPLM).

Tot i que alguns països, França inclosa, ja han pres mesures concretes per a portar els malfactors davant la justícia, l’informe suggereix la introducció de diverses mesures per a prevenir i perseguir els abusos. Aquestes mesures inclouen incrementar el nombre de dones treballadores “per a promoure un ambient que dissuadeixi l’explotació sexual i els abusos”, establir tribunals militars perquè s’encarreguin dels delictes greus sobre el terreny i fer que els soldats que engendrin fills durant les missions en paguin el manteniment. És important entendre que les missions de les Nacions Unides són necessàries, encara que de vegades estiguin mal gestionades i que els seus objectius pacificadors siguin de vegades qüestionables. Sigui com sigui, els greus casos com els descrits més amunt han demostrat que aquesta organització també necessita una reforma i, especialment, que cal que els seus membres rebin un entrenament i que siguin escollits en la línia dels principis dels drets humans que l’organització promou.