Amb cabells llargs i una samarreta groga, Vladimir Kaskiv no sembla un estudiant. Tot i això, va ser ell, amb una quinzena de persones més, qui va crear l’organització PORA. Molt abans, com molts altres membres, ja havia lluitat per la independència d’Ucraïna del jou soviètic l’any 1991. L’única influència que Vladimir reivindica és el llibre de Gene Sharp titulat From Dictatorship to Democracy (De la dictadura a la democràcia) i que es va convertir en el vademècum dels activistes de les revolucions pacífiques com la de PORA, la d’OTPOR a Sèrbia o la de KMARA a Geòrgia. “La nostra ideologia reuneix els mateixos valors liberals que es van veure amenaçats en el transcurs de la recent campanya presidencial ucraïnesa: la llibertat d’expressió, els drets humans i també la independència del país davant qualsevol ingerència estrangera. Nosaltres també som patriotes. El lliure mercat i el canvi lliure són el segon nivell del nostre combat i provenen d’aquests mateixos valors liberals”, ens explica.

Tècniques de comunicació

Aquests mètodes de resistència milloren amb cada revolució. “Hem creat un banc de dades SMS dels nostres membres per portar la màxima pressió a un mateix lloc i en un moment determinat. Fem servir Internet per difondre les nostres idees i per reclutar gent. Sense aquestes tecnologies –assegura- mai no ens n’hauríem sortit”.

Però l’Ucraïna no és l’únic país que ha utilitzat les noves tecnologies amb fins revolucionaris. Anastacia Bezverkha, responsable del portal internet de PORA va conèixer Paul Demes, fundador del moviment serbi OTPOR l’estiu passat a Bratislava, i Demes li va explicar com treure profit d’aquestes noves tecnologies de comunicació.

Demes, president de la German Marshall Fund of the United States (GMF), no és el típic revolucionari. Antic conseller de política exterior del president eslovac Michal Kovac, deixa el govern i participa el 1998 en el moviment que porta a la caiguda del primer ministre del moment, el popular Vladimir Meciar. Valent-se d’aquesta experiència, Demes crea OTPOR i promou, des de la seva arribada a la GMF l’any 2000, les relacions transatlàntiques i el desenvolupament de la democràcia als països de l’est.

L’abril del 2004 és convidat a anar a Ucraïna, a Uzhgorod, a participar en un col•loqui sobre les relacions transatlàntiques i els països de l’est. Allí coneix els membres de PORA i, posteriorment, els forma per a l’acció cívica en un camp d’estiu a Crimea, on van passar més temps junts.

Pavol Demes proclama unes idees molt fixes sobre com han de ser aquestes organitzacions: “Només col•laborem amb els moviments que respecten els mecanismes democràtics i la Constitució del seu país”. Analitza la recepta de l’èxit, també la de PORA. “La comunicació és indispensable, tant com pels partits polítics que necessiten trobar els colors i el logotip que seran portadors de les seves idees. Les ONG han de treballar amb tots el mitjans possibles per a transmetre el seu missatge: Internet és indispensable perquè arriba a tothom; els telèfons mòbils i especialment els SMS també són eines fonamentals per a posar en contacte els joves, els més ben equipats en aquest camp. La joventut juga un paper primordial. L’activisme urbà també és una qüestió de disciplina, d’organització. Finalment, perquè un procés no violent tingui la força necessària cal que el patriotisme vagi estretament lligat amb aquests moviments”. Però, podríem parlar, com alguns ja fan, de manipulació de l’opinió?

La resposta de Pavol Demes a aquesta pregunta és que no: “El que passa ara pot passar en qualsevol societat postcomunista. La gent pateix la injustícia, la desigualtat. I sempre són els joves i la societat civil els que tenen el paper més important. No es tracta d’una cosa implantada i no pot ser importada de l’exterior”.

Campió de la llibertat

Condecorat el febrer per George Bush en una visita a Bratislava com “campió de la llibertat” amb altres eminències de l’Europa de l’Est, la vigília d’una entrevista amb Putin, Pavol Demes és la viva imatge de les ambigüitats d’aquestes revolucions. Certament, acaba de néixer un moviment irreprimible i contagiós. “Hem creat un nou tipus d’activisme polític, una nova generació d’activistes. N’hi ha alguns que realment volen continuar la seva activitat, tenir influència i així arrelar més la democràcia”, afirma Anastacia Bezverkha, responsable de la pàgina web, sempre amb un ull sobre l’ordinador. Però que hem de pensar d’aquestes “creacions”? La majoria d’aquests moviments encara no han estat mai projectes clars després de les eleccions. Es dissolen quan les “revolucions” han acabat. Però PORA ens fa pensar en una altra fórmula, orientada únicament vers l’exterior i la propagació de la seva destresa… Una altra revolució?