Per raons òbvies, les commemoracions que van tenir lloc al gener en memòria del 60è aniversari de l’alliberació dels presos d’Auschwitz es van centrar en el sofriment intolerable dels jueus sota el règim nazi. Però també hem de recordar que una altra minoria, el poble rom, ha sofert durant la seva història persecucions sagnants a Europa. Als camps d’extermini de Hitler van morir assassinats centenars de milers de gitanos per haver comés el crim d’ésser una “raça sub-humana”.

Discriminació

Els gitanos són la minoria que es troba més estesa pels països de la UE, una comunitat “en forma d’arxipèlag”, escampada per Europa central i Europa de l’Est. Les estimacions varien, però es calcula que hi ha uns 10 milions de gitanos a Europa, una xifra més gran que el nombre d’habitants de molts dels Estats membre. Als nous estats de la UE hi ha un 10% d’eslovacs, un 5% d’hongaresos i un 2% de txecs. També hi ha un 8% de búlgars i un 6% de romanesos, els quals s’afegiran a la UE l’any 2007.

Mentre que el comunisme oferia als romanesos un període de protecció més o menys efectiva, les revolucions democràtiques de 1989 van fer que els prejudicis reprimits contra els gitanos sortissin a la llum. En una enquesta de l’any 2003, el 91% dels txecs va afirmar que tenia una “visió negativa” dels gitanos, mentre que el 50% dels agents de la policia hongaresa opinava que la criminalitat era un “factor determinant” i “genètic” de la seva identitat.

La majoria dels gitanos viuen en la misèria, sense accés a l’educació, a la sanitat ni a l’habitatge, i, exclosos de les urbanitzacions decents, sovint es veuen obligats a instal•lar-se en petits guetos. Són a la part més baixa de tots els indicadors socioeconòmics: són els més pobres, els més analfabets, els que tenen una esperança de vida més curta, els que més depenen de les prestacions socials i els que pateixen més l’atur (fins a un 70% a la majoria de zones) a Europa.

La incorporació a la UE dóna esperances

Els observadors internacionals havien criticat repetidament les decisions autoritàries d’alguns governs, com les del primer ministre eslovac Vladimir Meciar, que acostumava a acusar-los de tots els problemes de la societat i els ha negat els drets ciutadans. De manera similar, la Llei de Ciutadania Txeca de l’any 1993 establia obstacles burocràtics per a dificultar l’accés dels gitanos a l’estat de ciutadans. Malgrat això, però, des que l’aplicació estricta dels drets de les minories es va convertir en un tema essencial per a l’entrada d’aquests països a la UE, la situació ha millorat. En conseqüència, els països de l’Europa Central han aprovat tots els tractats internacionals més importants sobre els drets de les minories i, a més a més, la UE ha destinat milions d’euros a través del Fons Social Europeu per al desenvolupament de les zones més endarrerides.

D’altra banda, el fet de beneficiar-se de ser membre de la UE ha suposat haver de pagar un preu. Els nous Estats membre es van veure obligats a retallar els seus pressupostos per posar-se al nivell de despeses que exigia Brussel•les. El gener de l’any passat, el govern d’Eslovàquia va retallar a la meitat les prestacions socials, amb la promesa de fer més eficient l’economia del país, però, donat que la taxa d’atur dels gitanos és tan elevada, ells han estat els que més han patit aquesta retallada.

A més a més, el progrés ha estat més ric simbòlicament que en la realitat. Mentre el govern txec ha iniciat campanyes antiracistes i ha retirat els obstacles legals que han restringit l’accés dels gitanos a les escoles i a la ciutadania, aquesta comunitat encara es troba al marge de la societat. A la República Txeca, aproximadament tres quarts del total dels infants reben educació en “escoles especials” per a discapacitats psíquics i per als que pateixen problemes d’aprenentatge. I el més important: els canvis legals no han fet disminuir uns prejudicis populars tan arrelats.

Tot i que els gitanos estan molt poc representats a les institucions polítiques, l’entrada a la UE ha fet que les seves reivindicacions rebessin l’atenció internacional. Al gener, un grup de membres del Parlament Europeu va demanar que els governs dels diferents països de la UE s’unissin per a debatre el nomenament d’un comissionat especial per als gitanos. Com a mínim, l’entrada a la UE ha aportat un qüestionament de les actituds discriminatòries envers aquesta comunitat, nous drets, finançament extra i, bàsicament, una consciència creixent de la seva situació deplorable. Potser ara canviarà l’opinió popular.