Amb més del 80% de la població de la Unió Europea vivint en àrees metropolitanes, les pràctiques ecològiques en un context urbà són vitals per a minvar l’impacte d’Europa en el medi ambient. El concepte d’“ecociutats”, que inclou una àmplia xarxa de transports públics, iniciatives per a reciclar i la utilització d’energies renovables, està guanyant terreny.

La ciutat “verda”

Durant moltes dècades, Freiburg ha estat el baluard del Partit Verd Alemany. A les eleccions del 2002, els Verds van aconseguir gairebé un 25% dels vots, i el Dr. Dieter Salomon esdevingué l’alcalde de la ciutat “verda”. Ja des dels primers anys del 1970, Freiburg ha estat contínuament implantant i ampliant mesures ecològiques, sovint molt innovadores. Entre el 1970 i el 1973 es van construir carrils bici, es va millorar la xarxa del tramvia, i tot el centre de la ciutat es convertí en una zona per a vianants. Seguint això, el 1991 es va llançar la “targeta de medi ambient regional”, que oferia un ús del transport públic il•limitat per la ciutat i els voltants.

La bicicleta és primordial per al sistema de transports de Freiburg. En les últimes tres dècades, la xarxa de carrils bici de la ciutat ha augmentat de 29 km a més de 500 km. Als mateixos habitants de Freiburg els hi agrada destacar que hi ha tres bicicletes per cada dos habitants, una estadística admirable i una mica sorprenent. La clau de l’èxit de la xarxa de transports rau en com els diferents tipus de vehicles es connecten entre ells. Per exemple, la principal estació de trens gaudeix de parades de tramvia i d’autobús, i d’un gran nombre d’infrastructures per als ciclistes, així com un aparcament d’enllaç i iniciatives per promoure l’ús de la bicicleta, que fan que el transport públic sigui no sols eficient sinó també atractiu. Altres avenços inclouen el nou “Breisgau S-Bahn” de 400 milions d’euros, un ràpid tren de rodalies que uneix Freiburg amb els pobles i ciutats veïns.

I també energia renovable

Coneguda com la “ciutat solar” d’Alemanya, Freiburg també ha invertit quantitats importants en energies renovables. Els instituts líders de recerca solar es basen en la ciutat i en el seu ús d’energia solar i la situen al capdamunt de la “Lliga Solar” alemanya. Actualment, gairebé el 5% de l’electricitat prové de fonts d’energia sostenible, i la ciutat va pel camí d’aconseguir el propòsit d’un 10% el 2010, amb plaques solars col•locades a les teulades de les cases, escoles i comerços. La classificació automàtica de residus i les infrastructures de reciclatge estan plenament desenvolupades, i barris que s’han construït recentment als voltants de Freiburg s’han pensat i erigit seguint uns criteris medioambientals. Els districtes de Vauban i Rieselfeld junts tenen al voltant de 6.500 cases d’energia eficient, amb energia solar i connexió a varis punts de la xarxa de transports pública de Freiburg.

Però aquestes mesures tenen molt més que un efecte positiu en el medi ambient: també milloren el nivell de vida. Segons un resident, “viure en una ecociutat com Freiburg inspira un punt de vista bo i innovador”. Un transport públic eficient, un esperit de comunitat engendrat per les ambicions i assoliments de Freiburg, i uns voltants nets poden tenir part del mèrit en tot això. I tal com va remarcar un estudiant de la Universitat de Freiburg, “sentir devoció per a millorar el nostre entorn ens dóna un satisfactori sentiment de lleialtat vers la nostra ciutat”.

És només el principi?

De totes maneres, Freiburg no és un cas aïllat. Encara que (si n’hi ha) pocs són els pobles o ciutats que realment es poden comparar en molts aspectes en protecció medioambiental, n’hi ha alguns que poden ser comptats com a companys de les “ecociutats” pel seu progrés en certes àrees. El poble bàvar de Erlangen, per exemple, va implementar una política a favor de les bicicletes poc després que ho fes Freiburg, i va aconseguir un increment del 75% en l´ús. El poble també gaudeix d’un baix índex de consum d’aigua i ha progressat en el camp de l’energia solar.

Els tres guanyadors del 2003 del European Sustainable City Award (Premi a la Ciutat europea més sostenible), Ferrara, Heildelberg i Oslo, també han fet progressos significatius. El sistema de reciclatge de Ferrara és particularment admirable; Heildelberg destaca per les seves activitats d’estalvi d’energia (que guiades per les autoritats de la ciutat i de la universitat, han reduït les emissions de diòxid de carboni en un 35% i un 13% respectivament); i el sistema de transport públic d’Oslo junt amb el programa de reducció de residus són tot un èxit. Una altra ciutat escandinava coneguda pel seu ecologisme és Estocolm, generalment considerada com la capital més ecològica del món.

Reunint els requisits

El que aquestes ciutats ens demostren és que és possible fer un progrés real ajudant el medi ambient si es fa la tasca atractiva al públic, ja que sense el suport popular, el transport públic, el reciclatge, la reducció de residus i les energies renovables, no funcionarien. Generalment, les autoritats no poden forçar la gent a prendre part en aquestes àrees, però si es fa un esforç per establir un líder comunitari per a fer-ho, es pot vèncer la reticència inicial del poble. Per a fer-ho, es necessita compromís per part de les autoritats locals, especialment pel que es refereix al finançament. Alguna cosa deu voler dir que totes les ecociutats mencionades estiguin situades en les zones més riques d’Europa, i molts dels projectes no són gens barats. Malgrat això, perquè Europa millori l’impacte medioambiental, els nostres governs haurien de donar el suport necessari i invertir en la transformació de moltes àrees urbanes en “ecociutats” com Freiburg. No val la pena esperar que la gent es construeixi sola un estil de vida més sostenible: les autoritats haurien de portar la consciència medioambiental a les masses, i si això té un preu, n’és un que val la pena pagar.