Paolo Pietrosanti a la Comissió dels Drets Humans de la ONUPaolo Pietrosanti a la Comissió dels Drets Humans de la ONUEl debat sobre el futur de la Unió Europea es dirigeix cap a una Europa formada per pobles més que per estats. Això és exactament el que sempre han mantingut els Rom, un poble que avui en dia constitueix la minoria ètnica europea més reduïda. Molts d’ells (en alguns països de l’est s’arriba a registrar més del 80% del total mundial), viuen per sota el llindar de la pobresa, amb una vida uns 15 anys més curta si es compara amb la dels “gadjo”, paraula que en la llengua dels Rom defineix “aquells que no són gitanos”.

Als Rom els encanta anomenar-se “el primer poble global”, consideren anacrònica la idea d’estat i preferirien identificar-se amb una nació. Són ciutadans del món, s’impliquen a fons en el procés de globalització i han avançat el concepte de supressió de fronteres, tal com ha fet més tard la Unió Europea. Quina posició adopta la Unió en aquesta qüestió?

La Unió Europea encara no ha elaborat una política comuna pel que fa als Rom. Els Rom constitueixen una minoria europea, i debatre sobre la posició europea pel que fa a ells vol dir entendre cap a quina direcció va la política europea sobre les minories ètniques. Fa un parell d’anys que Europa es mira la situació dels Rom més de prop, una mica arrossegada per l’emoció que va néixer al voltant de la iniciativa del financer hongarès Soros l’any 2003.

Com hi va prendre part?

Soros, fundador de l’Open Society Institute, va reunir a Budapest en una conferència de dos dies, sis caps d’Estat i de govern, representants d’uns altres dos països de l’est, el president del Banc Mundial d’aquell moment, James Wolfensohn, l’excomissària europea Anna Diamantopoulou i desenes de polítics, alts càrrecs d’organismes multinacionals (des del Consell Europeu fins al PNUD, el programa pel desenvolupament de l’ONU), caps d’ONG dels Rom i no Rom i periodistes de l’est (molt pocs de l’oest). La seva victòria ha estat aconseguir que els vuit governs de l’est, el Banc Mundial i la Unió Europea prometessin que engegarien conjuntament, des del 2004 fins al 2015, la “Dècada d’integració dels Rom”, amb clàusules i finançament encara per establir.

Per ara què s’ha establert? La Unió Europea, que té com a objectiu “garantir a tots els seus ciutadans un accés igualitari a l’educació, a una feina i a la salut”, ha previst algun programa específic per als Rom?

S’han previst programes específics gestionats per mitjà del filtre dels Estats membres de la UE on resideixen els gitanos. El programa PHARE, de la direcció general d’Ampliació de la Unió Europea, preveu, per exemple, mesures específiques amb vista a la integració dels gitanos. A més de la reconstrucció econòmica i social, el programa PHARE dóna una particular importància a la integració de les minories ètniques i a les exigències dels parlants de llengües minoritàries en els països de l’Europa central i oriental, com per exemple el yiddish i les llengües dels gitanos Rom i Sinti. Crec que hauria d’existir un “comissari per als afers dels Rom” per plantar cara en clau europea a un problema tan important.

Fa uns anys l’IRU va llençar una proposta de ciutadania europea per als Rom, i aquesta demanda, entre d’altres, es basava en una possibilitat contemplada per tothom en els Tractats Institucionals de les Comunitats Europees. S’ha acollit?

No només es va acollir, sinó que en un primer moment va aixecar fins i tot una certa desconfiança. Allò pel que realment lluitàvem era la ruptura entre la coincidència d’Estat i Nació, un binomi que molt sovint ha estat al capdavant de les massacres durant la història. L’any 2000, quan presentàvem la nostra proposta, els temps encara no havien madurat, Europa encara era concebuda prioritàriament com una formació d’estats. Però entre el 2000 i el 2002 jo, i el president de l’IRU d’aquell moment, Emil Scuka, ens vam reunir amb dotze caps d’Estat i de govern europeus que van mostrar una gran disponibilitat i atenció pel que fa a la nostra visió, que desenvolupa la idea d’una Unió Europea formada per pobles més que per estats.

A Romania, Hongria, la República Eslovaca, la República Txeca i Bulgària viu el 80% de la població mundial dels Rom. Què ha canviat per a ells, o què està canviant, amb l’entrada d’alguns d’aquests països en la Unió Europea?

El procés que ha permès l’entrada a la UE d’alguns països de l’est, on resideix un gran percentatge de gitanos, ha portat els governs a esborrar alguns tipus de discriminació previstos pels sistemes normatius. Però encara existeix, en les situacions de la vida quotidiana, una mena d’apartheid per a aquest poble.

En la carta constitucional que van entregar els Rom a “Praga 2000”, es defineixen com a “Poble Eurorom”, que comprèn els ciutadans i les comunitats Rom presents i residents en els Estats de la Unió Europea. Mantenen a més a més el dret a ser reconeguts com a entusiastes ciutadans europeus. Quin és el valor afegit que poden donar a Europa?

Els Rom poden ajudar a Europa a considerar en quina direcció està anant. Aquesta és la clau per introduir els Rom en el debat de la Unió. Es tracta d’una partida molt important, s’hi juga la capacitat de superar egoismes i el que queda dels estatismes, totes són coses que bloquegen el procés d’ampliació o la configuració d’una vertadera unió de pobles que elabori polítiques coherents amb els objectius comuns.