La Unió Europea s’ha mantingut al marge de les eleccions presidencials d’Ucraïna durant molt de temps. Mentre Bush prepara enviar un ambaixador especial a Ucraïna abans de la segona volta, no queda cap representant important de la UE al país per protegir, simbòlicament, la societat civil. L’única ajuda de les forces democràtiques va consistir en la resolució del Parlament Europeu del 28 d’octubre del 2004 en què es preocupava pel resultat del desenvolupament de la primera volta electoral i reivindicava una segona volta sense trampes. Semblava que la UE no volia fer enfadar Rússia en fomentar eleccions lliures d’una manera clara. El fet d’influenciar en la intenció de vot dels ucraïnesos en favor de Iúsxenko, el candidat més partidari de la Unió Europea, no hagués estat ni necessari ni favorable. Els ucraïnesos no necessiten cap altra potència mundial que els digui què han de fer, sinó un veí europeu que els recolzi i els reafirmi el desig d’aconseguir més democràcia i una relació més estreta amb la unió d’estats europeus.

El final de l’apropament?

Des de fa molt de temps, l’interès d’Ucraïna a integrar-se a Europa és evident. Després de la desintegració de la Unió Soviètica,va ser un dels primers països independents que va signar un acord sobre cooperació i col•laboració amb la Unió Europea, que quedà establert l’any 1994 i entrà en vigor el 1998.

Fins que el primer ministre Víktor Ianukóvitx el va anul•lar poc abans de les eleccions, el país va reafirmar la intenció d’ingressar a la Unió Europea en la seva doctrina militar. El desig d’un apropament més gran, que vagi més enllà de la política de dos simples països veïns, també es posa de relleu per Iúsxenko i l’elit ucraïnesa orientada cap a l’oest.

Malgrat això, la Unió Europea va posar fronteres clares sense pensar en totes les possibilitats. A la cimera de Ialta entre la Unió Europea i Ucraïna, que se celebrà el 7 d’octubre del 2003, es va posar de manifest que és veritat que la pertinença d’Ucraïna al Mercat Interior Europeu es tindria en consideració, però al mateix temps es digué clarament que no es tornaria a pensar en cap moment en negociacions sobre l’ingrés.

Ponts entre Brussel•les i Moscou

Sembla que a la Unió Europea se li oblida alguna cosa: una Ucraïna estable i democràtica és imprescindible per a una Europa estable, ja que està situada en un punt estratègic entre Rússia i la UE. Però només pot existir una Ucraïna democràtica si la nova elit democràtica a favor de Iúsxenko reemplaça l’elit autoritària de Kutxma i de Ianukóvitx. S’ha de donar una perspectiva a Ucraïna per no trair la confiança que ha dipositat en la UE i en els seus valors. L’opció d’una incorporació a les condicions d’admissió ha de romandre oberta. No hi ha cap dubte que Ucraïna encara està molt lluny d’estar preparada per a l’adhesió, però en un moment en què es debat sobre l’ingrés de Turquia i dels països balcànics en el mercat comú, en un moment en què els ucraïnesos demostren, sortint als carrers, que estan preparats per a lluitar per un futur democràtic i europeu per al seu país amb tots els mitjans pacífics, la UE ha de començar a tornar a pensar obertament sobre la seva futura relació amb Ucraïna. La UE no pot fugir dels possibles conflictes amb Rússia que es van perfilar a la cimera EU-Rússia el 25 de novembre. Una Ucraïna totalment integrada a Europa no se situarà en contra de Rússia, tot el contrari, serà un vincle important i democràtic entre les dues grans potències, amb les quals està unida per raons històriques i culturals. Per aquesta raó, la UE ha de ser més estricta que fins ara amb les amenaces de sancions, en cas que les eleccions no es repeteixin seguint els procediments de l’OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa). Això també ho pot fer de manera creïble, ja que és l’inversor més important del país, des de 1991 ha invertit mil milions d’euros.

La revisió de les eleccions que la UE va exigir el 24 de novembre va arribar massa tard. El tracte de menyspreu que es va tenir cap a Ucraïna va deixar veure que la UE no havia entès els senyals del temps. És veritat que els esforços de Javier Solana a Kíev van aconseguir que els dos partits es posessin d’acord. Tot i això, que Kutxma i Ianukóvitx cedissin i que s’organitzessin noves eleccions no va ser gràcies a ell. La UE s’ha de despertar d’una vegada i ha d’oferir a Ucraïna una alternativa de veritat a l’autoritarisme i a la “dependència” de Rússia.