La Unió Europea no és un exemple perfecte de democràcia participativa ja que l’única institució elegida directament (el Parlament Europeu) està molt subordinat a la voluntat de l’executiu no electe (la Comissió). Malgrat tot, s’ha de subratllar immediatament el fet que durant els últims vint-i-cinc anys, des de la introducció d’eleccions europees directes, gradualment la democràcia s’ha anat establint més en el model europeu. Més recentment, això ha quedat demostrat en el cas Buttiglione, quan Barrosso, el president de la Comissió, es va veure obligat a fer-se enrere en la seva controvertida elecció del comissionat per al Parlament. La Constitució augmentarà encara més el paper del Parlament, que augmentarà la legitimitat democràtica de la Unió, que si s’administra correctament, demostrarà que els membres del Parlament Europeu estan a Brussel•les per alguna cosa més que els sandvitxos, i els votants podran veure clarament el seu vot en acció.

Més eficàcia significa més democràcia

Una altra característica clau, i molt controvertida, de la Constitució és l’extensió del vot per majoria qualificada per cobrir àrees com la Cooperació Policial i Jurídica en qüestions criminals. Sota l’actual sistema base, les decisions preses en aquestes àrees han de prendre’s unànimement. Malgrat que els opositors argumentin que la votació per majoria qualificada interfereix amb el dret sobirà al vet de cada nació, s’entén que aquest canvi és bàsic per millorar l’eficàcia i augmentar la legitimitat democràtica de la Unió Europea. Per fer servir una analogia, si compartiu casa amb vint-i-quatre persones serà difícil decidir qui compra la llet si tan sols una persona pot frustrar tot el procés. Malgrat que el pes dels vots va ser tema de controvèrsia durant les negociacions (sobretot en el cas d’Espanya i Polònia), és lògic que en un sistema democràtic la presa de decisions es faci sempre que sigui possible per consens -més que per una oposició limitada. Altres exemples de com la Constitució augmentarà l’eficàcia, i per tant també la democràcia, inclouen un president electe pel Consell Europeu (en lloc de la rotació de sis mesos del sistema actual) i una reducció gradual del nombre de Comissionats dels 25 actuals a un total de 18.

Democràcia participativa

Abraham Lincoln va destacar que un dels aspectes fonamentals del govern democràtic és que ha de ser “de la gent, per la gent, per a la gent” i seguir el seu “mantra” ajudaria a la Unió a anar més enllà de les simples reformes institucionals mencionades anteriorment i mitigar realment el dèficit democràtic palès a la Unió. Una característica intrigant del text Constitucional és el fet que introdueix un “dret d’iniciativa” per als ciutadans europeus. Això permetrà, hipotèticament, que qualsevol grup de més d’un milió de ciutadans provinents d’un nombre important d’Estats membres pugui demanar a la Comissió que introdueixi iniciatives. Una clàusula semblant va ser sotmesa a debat en el Tractat d’Amsterdam i la seva inclusió a la Constitució estableix una relació causal directa entre el ciutadà i les institucions de la UE. Si aquesta clàusula es fa efectiva com es mereix i se li afegeix una major transparència, suposarà un repte per als prejudicis de molts de què la Unió Europea està molt lluny d’arribar als seus ciutadans.