Professor d’Història del cristianisme a la Universitat Roma 3, Alberto Melloni, és un dels vaticanistes europeus més famosos. Entre les seves obres despunta Il conclave, un assaig que ja ha estat traduït a l’alemany, l’espanyol, el portuguès i el francès.

Contràriament a les idees del Concili Vaticà II, sembla ser que Joseph Ratzinger té la intenció de reduir el poder de decisió dels bisbes. És així?

Encara és aviat per dir-ho, encara no s’han portat a terme accions concretes en aquest sentit. Quan Benet XVI ha fet discursos importants sobre el propi programa de govern, especialment en el discurs als cardenals del 20 d’abril, s’ha compromès solemnement a aplicar el Concili Vaticà II, al centre del qual es troba la qüestió de la col•legialitat. Ara veurem si el compromís serà seguit pels actes. Però també cal dir que el paper dels bisbes no només dependrà de les decisions papals, sinó també de la seva capacitat de protagonisme.

Joseph Ratzinger es va pronunciar fa un temps en contra de l’entrada de Turquia a la Unió Europea.Tenim alguna cosa a veure amb un Papa antieuropeista?

L’oposició a l’ingrés de Turquia a la UE ha estat un dels passos més forts i anòmals que va fer Ratzinger quan era cardenal. Era Prefecte de la Congregació per la Doctrina de la Fe i va parlar sobre un tema completament polític, era un cardenal alemany i es va pronunciar contra la línia del seu país, majoritàriament favorable a l’ampliació cap a Ankara. I ho ha fet en nom d’una resistència a l’ingrés de molts milions de musulmans a la Unió, quan en canvi l’estat turc (l’únic amb qui la Unió pot i ha de dialogar) és un estat laic i laïcista. És un dels molts temes sobre els quals, com a Papa, Benet XVI haurà de repensar-se un posicionament que ja no és el seu punt de vista, sinó el de l’Església catòlica. A diferència de Joan Pau II ( de qui ningú no en sabia res, i que durant 27 anys ha cultivat àmpliament el culte de les decisions per sorpresa), Benet XVI és massa conegut per tots: ha escrit tot el que pensava i ha tingut un paper extremament públic. Per tant, ara està “obligat” a mitjançar entre les que eren les seves opinions privades i el que en canvi és el camí de la Santa Seu…

Amb el Papa Wojtyla, l’Església catòlica estava completament en contra de la guerra, en particular contra el conflicte a l’Iraq. Com evolucionarà ara la posició de l’Església en temes de pacifisme?

A mi em sorprendria molt que la Santa Seu canviés d’opinió sobre el tema de la guerra, si la contrarietat del Vaticà a la política de Bush hagués d’evolucionar. Pel que fa a les raons que han motivat la Santa Seu a declarar-se contrària al conflicte a l’Iraq, com al tema de la guerra en general, no han canviat.

Joseph Ratzinger és alemany. Podria revelar-se com un Papa ambientalista, lligat als temes del medi ambient i de l’economia sostenible?

Benet XVI és un professor alemany, que és una altra cosa i per tant és un home que des de sempre desitja i busca un enfrontament basat en un vigor intel•lectual. Això des d’un determinat punt de vista és un aspecte problemàtic del seu govern, perquè governar no és el mateix que reflexionar. Però des d’un altre punt de vista no és una persona que pugui estar afiliada genèricament als corrents culturals: està habituat a reflexionar i a explicar les pròpies posicions de manera racional. El tema de la “defensa d’allò creat” és un aspecte amb què l’Església catòlica s’ha compromès amb les altres esglésies, sobretot a les dues grans assemblees de Basilea i de Graz, que han vist presents totes les confessions europees. És un patrimoni que el nou Papa, independentment de les seves opinions precedents, haurà de mirar amb nous ulls per no dissoldre la credibilitat ecumènica del catolicisme, més que per complaure els corrents ambientalistes del país on vivia fa més de vint anys.