“La Constitució europea? Massa liberal”. A França, aquesta frase anava en boca de tots aquells que estan en contra del referèndum. De fet, al país de Voltaire, la paraula “libéral” és una ofensa imperdonable. El mateix Chirac enaltia les capacitats de la Constitució de “lluitar contra la globalització liberal”: oh-la-là!

Però l’adjectiu liberal no és ofensiu en totes les llengües. En italià, per exemple, pot sonar fins i tot com un compliment. A Itàlia l’adjectiu liberale té un sentit totalment polític donat que, en economia, es fa servir l’adjectiu liberista. Però cal recordar, de tota manera, que fins i tot l’exprimer ministre Massimo d’Alema, de la Democràcia d’Esquerra, es definia amb l’adjectiu liberale. D’altra banda, a Polònia, liberalny és una característica de tota economia que es respecti. El mateix passa a la Gran Bretanya. Allí, però, el sentit polític del terme varia segons l’interlocutor: sabatilles esportives i porro? “Mentalment obert”. Te i cigar Churchill? “Gandul”.