El Consell Europeu i el Parlament han d’aprovar el nou pressupost (les “perspectives financeres” en l’argot de la UE) traçat per la Comissió per posar-lo en pràctica. L’eurodiputat alemany Reimer Böge era un membre destacat del comitè parlamentari que va redactar la proposta per al Parlament.

En els mitjans de comunicació no es parla gaire sobre què pensa el Parlament Europeu sobre el pressupost. A què atribueix aquest fet?

El problema és que l’interès públic se centra en la posició dels primers ministres nacionals i dels presidents. Però tothom hauria d’estar assabentat de que cap pressupost no es posa en marxa sense l’aprovació prèvia del Parlament. Nosaltres [al Parlament] votarem el meu informe a principis de juny per tal de fixar una posició per a la negociació amb el Consell, aclarint les posicions clau del Parlament Europeu.

Tothom assumeix que el pressupost cobreixi el període 2007-2013. Per què vostè el vol reduir al 2011?

No hi ha cap llei que digui que el pressupost ha de ser per set anys. L’única raó per la qual la Comissió Europea va proposar que el pressupost podria durar fins el 2013 és perquè l’acord d’agricultura del Consell de l’any 2002 va determinar la despesa agrària fins el 2013. El Parlament està insistint ara en un pressupost fins el 2011 (i el següent fins el 2016) perquè pensem que cal establir una relació entre el pressupost, per una banda, i els mandats del Parlament i la Comissió per l’altra. Això faria més democràtic el procés del pressupost europeu.

Què passarà si s’arriba a un acord sobre el pressupost durant el Consell?

Amb el No a la Constitució de França i Holanda i les properes eleccions a Alemanya, que implica que l’actual govern alemany no voldrà prendre part en inversions futures, l’acord podria ser difícil. Hi ha, és clar, la possibilitat que s’arribés a un acord sota la pròxima presidència britànica o austríaca de la UE. Però si no hi ha pacte, hi ha dos escenaris possibles : o les despeses lligades a la inclusió dels deu nous Estats membre es tenen en compte, que es faria sobre una base anual, o no. En el primer cas, que seria el millor per al Parlament, la contribució dels Estats membre no es podria reduir a l‘1% de PIB com alguns països demanen actualment.

És a dir, que per al Parlament seria millor que no s’arribés a un acord?

No estic dient que vull que les negociacions fracassin. Òbviament, seria millor tenir un sistema plurianual, particularment perquè la UE té responsabilitats plurianuals en el camp dels fons estructurals i programes de recerca entre d’altres, però no a qualsevol preu. El problema és que el que vol el “club dels sis” contribuïdors nets [França, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos, Suècia, i Àustria] no és lògic. Diuen: volem seguir l’acord d’agricultura, volem cohesió a la Unió ampliada i volem dur a terme nous reptes, especialment en l’àrea d’afers estrangers. Això no es pot fer amb tan sols un 1% del PIB.

En el seu informe, vostè recomana que el pressupost hauria de ser d’1,07% del PIB, a mig camí entre l’1,26% que volia la Comissió i l’1% que vol pagar el “club dels sis”. Com va arribar a aquesta conclusió?

Malgrat que el Parlament està d’acord amb la Comissió, per exemple, la despesa en l’Estratègia de Lisboa i la recerca, i les propostes sobre la xarxa de transport transeuropeu, són àrees que considerem que gasten massa diners. Per exemple, proposo reduccions d’un 10% en la despesa administrativa. Per altra banda crec que hi ha nous instruments que no estan prou finançats, com la justícia, els controls fronterers i les llibertats civils. Penso que la proposta del Parlament Europeu és més equilibrada que la de la Comissió.

Vostè deu estar desitjant incrementar el pressupost en la seva proposta quan s’afegeixin nous països?

Ah, sí! Aquest és un dels errors de la proposta de la Comissió. Presenten un paquet per les perspectives financeres que ja inclou l’accés de Romania i Bulgària, que costarà uns 44 mil milions d’euros. M’hauria agradat que la Comissió proposés un pressupost per als 25 Estats membre actuals, analitzant els costos de cada categoria per als països membres de nou accés i afegint-los al pressupost quan els tractats d’adhesió haguessin estat ratificats.

Prop de la meitat del pressupost de la UE es gasta en l’agricultura. Per què no proposa una reducció d’aquesta despesa?

Estem lligats a la legislació i a les decisions que ja han estat preses; la despesa en agricultura està fixada fins el 2013. Els paràmetres sota els quals han de produir els agricultors europeus són més alts que els paràmetres internacionals, i això costa molts diners. Proposo un pas endavant en el cofinançament [entre la UE i els Estats membre]. El pla d’acció d’agricultura és l’únic que està organitzat i pagat totalment a nivell europeu, i per això els costos són tan alts. Si el pla d’acció d’agricultura de la UE fos cofinançat, el balanç interior del pressupost entre els Estats membre canviaria. Aleshores inclouria una discussió sobre la rebaixa britànica, que ja no és justificable.