Quines són les raons que hi ha darrera de l’augment de la precarietat a Europa?

La precarietat apareix a partir de la dècada dels 70-80, quan es promou la liberalització dels mercats del capital i del treball per part de l’FMI i del Banc Mundial mentre també es produeix la crisi de l’Estat del benestar. En aquest procés, els lobbies empresarials d’Europa van guanyar un terreny que la societat civil va perdre.

L’empresariat es veu afavorit per una presa de decisions les conseqüències de les quals es mesuren en termes econòmics mentre s’ignoren totes les patologies socials (delinqüència, marginalitat) i els costos externs que generen. Per posar un exemple, el 90% dels contractes nous firmats a Espanya els dos últims anys són d’obra i servei (que poden caducar en qualsevol moment) provocant que l’estabilitat laboral d’un contracte indefinit hagi desaperagut quasi bé per complet a Espanya. A més, des dels anys 80, les xarxes de contenció de la precarietat que representaven els treballadors socials dels ajuntaments van començar també a fallar. En definitiva, els ponts de suport entre la pèrdua i l’obtenció d’un treball han gairebé desaparegut amb les polítiques de liberalització.

Però hem de ser competitius a escala mundial. No és, per tant, necessària una menor seguretat laboral per tal d’aconseguir una major competitivitat econòmica?

No, necessàriament. No es tracta de garantir el treball sinó d’assegurar una renda mínima per a tots els ciutadans. Encara que sigui l’objectiu principal de les polítiques econòmiques, ens hauríem de preguntar per a quina finalitat volem més productivitat. A l’Argentina, per exemple, la major productivitat no es va traduir en un augment del benestar general sinó en un augment dels beneficis de la classe alta i de les empreses transnacionals. Està comprovat empíricament que l’efecte vessament (spill over en anglès) de la productivitat cap a les capes baixes de la societat que pregona el paradigma neoliberal no es compleix. Per aconseguir aquest efecte, s’hauria de definir correctament el problema social a solucionar per poder aplicar les mesures necessàries i evaluar les externalitats que pot generar.

Encara que els Estats Units tenen una elevada precarietat laboral, són la primera potència mundial

Per a què serveix ser una potència mundial? Si això serveix perquè tots tinguem un major benestar, perfecte; però si no és així, no. Els costs que pateixen els Estats Units en violència i delinqüència són massa alts. Sobretot, quan els beneficis només els obtenen un cinc o un deu per cent de la població. Mentre els salaris de les seves capes baixes no han evolucionat des dels 70 (veure el llibre La societat global de Noam Chomski i Hans Dieterich), la productivitat ha afavorit sobretot la classe alta. Si l’objectiu fós crear un major benestar de la societat podríem sacrificar una dècada per aconseguir-ho (com es va fer a Europa després de la Segona Guerra mundial) però les desigualtats no deixen d’augmentar cada vegada més.

Quin és l’impacte social de la precarietat? Com està canviant la manera de viure de la gent?

Quan el treball està mal estructurat genera una desestructuració general en la vida de la persona i del seu cercle familiar. La precarietat castiga sobretot les classes baixes, els no qualificats i els immigrants especialment. De fet, en l’actualitat, hi ha situacions d’esclavitud a Catalunya, és a dir, treballadors que treballen 15 hores per dia a 2 Euros la hora o menys, segons informes de la Càtedra d’Economia de la pobresa de la UB. A conseqüència d’aquesta precarització, apareix la por a la desprotecció, a perdre-ho tot que, mitjançant l’augment de la delinqüència, es transmet a les classes mitjanes i altes. El mite que el “treball [remunerat] dignifica” és moltes vegades fals. Existeix també el treball social o el voluntari! Les empreses d’economia social com les cooperatives o les associacions de treballadors són una bona via alternativa per lluitar contra la precarietat ja que busquen generar un treball estable.

Com veu la situació laboral d’Europa en 10 anys?

Si la Unió Europea aconsegueix implementar el dret a la renta mínima a qualsevol punt de la Unió podria arribar a convertir-se en una gran Dinamarca. Per arribar-hi, es podria liberalitzar el mercat de capitals si les xarxes de contenció són suficientment fortes. Amb això, la societat es beneficiaria en el seu conjunt. I això és possible i viable com ho han demostrat, en certa manera, els Fons de Cohesió. La UE podria posar-ho a la pràctica mitjançant la regulació de drets, les polítiques d’immigració o el foment de les xarxes de contenció amb diners que, ara per ara, van a parar a projectes estèrils. A les oficines d’atur nacionals, per la seva banda, s’ha de personalitzar el tracte a les persones oferint assitència psicològica realitzant seguiment personals. Globalment s’ha de tractar a les persones que busquen una feina on se sentin a gust i que cobreixi les seves necessitats. Tot i això, jo confio que el futur és d’Europa.