Filip Kaczmarek, que pertany al partit de centredreta PPE-DE al Parlament Europeu, és un antic membre del Parlament de Polònia i un europeu convençut que des de la dècada de 1990 s’ha dedicat a informar la joventut de Polònia de les oportunitats que ofereix la integració europea.

Un dels motius del vot negatiu de França ha estat la por de la competència injusta per part dels nous Estats membres. Per què creu que és així?

Hi ha gent als països antics que està tipa de l’ampliació europea, dels seus costos i del fet que no participa en el procés de presa de decisions. Tanmateix, no sé si rebutjar el Tractat és la manera correcta d’expressar aquest sentiment. Però evidentment, si la gent no pot expressar el seu descontentament de cap altra manera, ho farà rebutjant la Constitució. No obstant això, promoure el sentiment que hi ha “dúmping social” [com a resultat de l’entrada d’Estats membres més pobres] no ajudarà a construir el que els francesos anomenen una “Europa social”. La deslocalització de les empreses seria un problema si se n’anessin a la Xina o a Ucraïna, és a dir, fora de la UE, però no ho faran. Si volem que Europa competeixi amb altres països com la Xina o els EUA hem de fer que l’economia sigui més efectiva, més oberta, més flexible i més competitiva. Crec que és un error criticar-nos [als nous Estats membres] per la nostra política d’impostos. Els altres països haurien de seguir el nostre exemple en comptes de demanar-nos que apugem els impostos. Si apugem els impostos mai no serem competitius com a continent.

Però la recerca de feina fora del país segueix sent un problema per als treballadors. Encara que desitgis anar fora, els sous baixos et permeten viure però no estalviar.

Sí, els sous són més baixos als nous Estats membres i als països candidats. I, així com no us demanem que vosaltres abaixeu els sous aquí, l’única solució és apujar-los als nous Estats membres per fer que tot estigui més equilibrat.

La gent de l’Europa occidental tem que s’haurà de fer càrrec d’aquests ajustaments…

Nosaltres [l’Europa central i de l’est] hem estat pagant durant 50 anys. No podíem escollir el nostre model de desenvolupament, ni construir una economia de mercat lliure o escollir els nostres aliats. Vam pagar l’estabilitat que va gaudir la part occidental del continent i que els va permetre créixer. Evidentment la nostra contribució no es pot calcular en termes econòmics, va ser més un preu polític i simbòlic. La solidaritat interna costa diners. Frases com “som una Europa reunida” i “tenim una història i uns valors comuns” poden sonar bé però encara hi ha moltes diferències en els estils i els estàndards de vida. Això no és solidaritat de veritat.

Polònia celebrarà un referèndum sobre la Constitució i, si ho fa, se celebrarà el mateix dia de les eleccions presidencials d’octubre?

Oficialment, el Parlament encara no ho ha decidit. El problema és que perquè un referèndum sigui vàlid a Polònia, cal una participació del 50% com a mínim. La participació estaria assegurada si el referèndum se celebrés amb les eleccions presidencials. Si el referèndum es fa per separat a la primavera serà difícil que hi participi prou gent. De fet, ara la discussió és més sobre si la Constitució ha mort que no quan se celebrarà el referèndum. I per a molta gent la Constitució ha mort.

Hi havia molts polonesos a favor de la Constitució?

D’acord amb les enquestes electorals, hi havia només entre un 10-15% de la població que s’oposava a la Constitució: un 30% no ho havia decidit, i un 60 % hi estava a favor. Però a Polònia la discussió no se centra en la Constitució sinó en si la gent és feliç o no formant part de la UE. Difícilment algú es llegirà un document com aquest, de quasi 500 pàgines, i per tant qualsevol referèndum respondrà als sentiments de la gent [i no als fets]. Un any després de l’adhesió a la UE, molta gent –fins i tot jo mateix- està satisfeta. Fins i tot els grups que estaven en contra de l’adhesió ara hi estan d’acord, com els pagesos. El polonesos són molt “Polocèntrics”: es preocupen bàsicament dels problemes de Polònia, una mica dels problemes d’Europa i dels Estats Units… i la resta del món no existeix. Gràcies a Europa, nosaltres [els polonesos] també treballem en altres temes, com els Drets Humans a Togo i al Tibet. Mentre repartim els valors europeus comuns per tot el món, obrim la nostra ment. Crec que això és nou per a Polònia i és molt positiu.