“Vull que em tornin els meus diners”. Amb aquestes paraules llegendàries, esmentades a la cimera de la Unió Europea de 1984 a Fontainebleau, la primera ministra Margaret Thatcher va convertir l’euroescepticisme britànic en paraules de la manera més encertada que s’havia fet fins aleshores. Segons la “Dama de ferro”, el Regne Unit rebia proporcionalment menys diners del pressupost europeu del que ingressava i ella volia una compensació.

Raons vàlides

En aquell moment el Regne Unit era un dels estats més pobres de la Comunitat Europea (CE) d’aleshores, amb un PIB per càpita un 10% inferior de la mitjana de la Comunitat. A més, com un dels importadors més grans de productes agrícoles de països que no formaven part de la CE, el Regne Unit va establir enormes drets de duana que, per la seva part, ajudaven a finançar la Política Agrícola Comuna (PAC). Des que la PAC subvenciona l’agricultura europea, el fet que el Regne Unit pagués molts diners (directament i indirectament) a un fons del qual en rebia la mínima quantitat provocava una sensació d’injustícia, de la qual Thatcher se n’aprofitava.

Per a Thatcher la solució lògica era que la PAC es revisés i que el Regne Unit rebés alguna cosa a canvi. Aquest càlcul aproximat no va descendir gaire pels altres Estats membre, pel qual la PAC, com l’únic assumpte en què la CE havia aprovat satisfactòriament una política comuna, era un símbol d’allò que la CE havia aconseguit. Però per aturar les negociacions de desintegració es va concedir la devolució al Regne Unit, que encara segueix funcionant avui dia.

Temps per a canviar

Contra el teló de fons del debat sobre el pròxim pressupost, que intenta limitar les despeses en totes les àrees de la política de la Unió Europea, França i altres nacions han adoptat una actitud ferma contra el reemborsament al Regne Unit… de nou. El Regne Unit continua obstinat en el seu desig de quedar-se amb el seu pla especial, que actualment estalvia més de 3 mil milions de lliures esterlines (uns 4500 milions d’euros) l’any, i encara ha amenaçat de vetar tot el pressupost si no es manté en vigor. Com en l’època de Thatcher, el Regne Unit encara no recupera tants diners de la PAC dels que hi posa i per això Blair està poc disposat a cedir en el que no només és un instrument econòmic sinó un de polític i molt important.

No obstant això, el context en el qual el reemborsament es va acordar al principi ha canviat significativament durant el pas dels anys en favor del Regne Unit. Els britànics estan molt millor des del punt de vista econòmic del que ho estaven fa 20 anys: des de 1984 quinze països més s’han adherit a la Unió Europea, molts dels quals són més pobres que el Regne Unit, que actualment té els ingressos més alts de la Unió Europea i es troba en tercer lloc respecte el poder adquisitiu. Per tant, el raonament del Regne Unit sembla menys raonable, i ha fet que Jose Manuel Barroso, el president de la Comissió Europea, s’unís al debat amb peticions perquè el reemborsament finalitzés.

Ressorgiment nacionalista

Però no només el Regne Unit intenta defensar els seus interessos i eludir pagar els deutes. Com va quedar palès durant la cimera dels caps de govern europeus els dies 16 i 17 de juny, sembla que l’oposició pública a la Constitució proposada ha fet dels líders polítics uns forts defensors dels interessos nacionals en un intent de guanyar confiança. El president francès Chirac, per exemple, va engegar a rodar la proposta de Blair de renunciar al reemborsament a canvi d’una reforma de la PAC, tenint en compte que aquesta reforma podria enfadar els agricultors que es beneficien enormement d’aquesta política. De la mateixa manera, els holandesos, molts dels quals, segons l’agència Motivation, van votar Nee a la Constitució basant-se en que la contribució dels Països Baixos era massa elevada, van lluitar per la reducció dels pagaments a la Unió Europea.

La Constitució ha provocat un debat sobre el futur de la Unió Europea, però d’una manera diferent de l’esperada. De moment, el desacord se centra en els conflictes d’interessos de les diferents economies a la Unió Europea, entre països amb una part important de sector agrícola i aquells que es basen en el comerç. Com sempre, els diners semblen ser el tema que atrau l’atenció de la gent i volen recuperar-los.