Quan llegim els diaris és difícil trobar bones notícies sobre la UE: la reforma econòmica promesa per l’Agenda de Lisboa no s’ha materialitzat, encara no s’ha arribat a cap acord sobre el pressupost de la UE pel 2007-13, es qüestionen els beneficis de l’ampliació de l’any passat, a la política exterior de la UE encara li manca confiança; la constitució ha fallat a França i als Països Baixos… Hi ha, doncs, alguna cosa de la que Europa es pugui sentir satisfeta? Sembla ser que sí. Segons l’índex mundial sobre la llibertat de premsa de Reporters Sense Fronteres, Europa és un “paradís de pau per als periodistes”.

Els nous membres millors que Itàlia i Espanya

L’índex, que situava l’Àsia Oriental i l’Orient Mitjà al final de la llista (amb Corea del Nord a la posició 167), mostra que la major llibertat de premsa es troba a l’Europa septentrional (Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Islàndia, els Països Baixos i Noruega). El que segurament és més sorprenent és que els nous Estats membre ocupen posicions bastant positives, amb Eslovàquia, Letònia i Estònia entre els 15 primers, mentre que Itàlia i Espanya queden endarrerits a la posició 39. Encara que va ser la interferència de l’estat (manipulació dels mitjans de comunicació després dels atemptats de Madrid, i la postura de Berlusconi de primer ministre, d’una banda, i de magnat dels mitjans a Itàlia, de l’altra) més que no pas l’assetjament físic dels periodistes el que va situar aquests dos països lluny de les primeres posicions del rànquing. El llistat de Reporters Sense Fronteres aporta un suculent aliment per al pensament, si tenim en compte que la llibertat de premsa és un dels criteris que són valorats en les candidatures dels països que volen accedir a la Unió Europea.

Cal progressar

Romania, que ha d’entrar a la UE conjuntament amb Bulgària el 2007, anava per darrera de tots els altres estats membres de la UE ocupant la posició 70. Els esforços del govern per disminuir la corrupció no sembla que s’hagin estès als mitjans, on la integritat dels periodistes i, fins i tot, la d’empreses senceres s’ha vist o es pot veure compromesa per ofertes de diners o per pressió política. Tal com plantejava l’Informe del País de la Comissió Europea del 2004 “el periodisme a Romania es veu, sovint, influït per incentius econòmics que porten a l’autocensura”, cosa que significa que el periodisme d’investigació, i la crítica a institucions i negocis està limitada. A més, una enquesta realitzada per part de l’organisme romanès Media Monitoring Agency va demostrar que l’agressió física als periodistes encara és força freqüent i que “la majoria d’aquests atacs provenen de polítics, funcionaris públics o autoritats, i fins i tot de representants de l’ordre públic (com ara) policies”.

Vistes aquestes transgressions, la probabilitat que les llibertats de la premsa romanesa siguin aptes per entrar a la UE el 2007 són molt petites. Malgrat tot, no són només els romanesos, els que tenen la culpa de la censura de la seva premsa. L’octubre passat, dos dels diaris més coneguts del país, el Evinimentul Zilei i Romania Libera, van acusar els seus propietaris de l’Europa Occidental d’interferir en els continguts. Els seus respectius propietaris, de nacionalitats suïssa i alemanya, suposadament van suggerir a la direcció de reduir el nombre d’històries polítiques i evitar temes que poguessin provocar conflictes amb el govern, fet que va provocar protestes d’un altre diari romanès, Adevarul: “fins i tot els propietaris europeus sofisticats no es tallen a l’hora d’irrompre en una redacció amb el puny alçat”.

Així, doncs, no tot és tan de color rosa com sembla pels periodistes a Europa; però mentre s’obliga Romania com a mínim a canviar abans que pugui fer-se membre del club d’elit de la UE, què farà que els països que ja hi pertanyen canviïn el seu estil?

Notes de l’autora:

M’agradaria agrair a Catalin Gherman les seves contribucions des de Romania