Europa està molt orgullosa del seu denominat “model social”, un sistema que, suposadament, combina un creixement econòmic sostenible amb la constant millora de les condicions laborals i de vida, protegint els seus ciutadans en temps de necessitat. De fet, sembla que una de les principals raons del rebuig francès a la Constitució europea és la por que aquest sistema es deteriori. Per tant, el comentari del president de Romania, Traian Basescu, afirmant que “no mantindrem els objectius de l’Europa social a qualsevol preu”, va ser com un gerro d’aigua freda per als ciutadans romanesos, que esperen amb il•lusió la seva adhesió a la UE.

Un impost únic per a tothom?

Basescu es referia a la reforma fiscal que el govern havia posat en marxa des que va guanyar les eleccions, el desembre de 2004, i, en particular, a l’impost únic del 16%. Quina és la relació entre l’impost únic i el model social europeu? En teoria, el model social europeu implica un augment progressiu dels impostos per tal de finançar els seus programes socials, encara que, en aquest moment, la UE no compta amb una política fiscal unitària.

Les veus que en l’actualitat reclamen una harmonització fiscal semblen exagerades, si tenim en compte que l’impost únic ja s’està aplicant en alguns dels nous Estats membre com Estònia, Lituània, Letònia i Eslovàquia. Com es podria dur a terme aquesta harmonització fiscal? Abandonaran els països de l’Europa de l’Est aquest impost únic o, contràriament, l’adoptaran França i Alemanya? A més a més, n’hi ha molts que afirmen que el model social europeu en realitat no existeix i que, realment, no és un model específicament europeu, ja que els sistemes socials varien considerablement d’un Estat membre a un altre.

Pragmatisme polític

Potser, la declaració de Basescu no és tan sorprenent al cap i a la fi. Tal com va explicar el president quan, a principis d’any, va presentar les reformes fiscals, no és possible sostenir un sistema social sense una economia forta. Aquesta és l’única raó per la qual Romania pot, de vegades, no “acatar” el model social europeu, encara que això no implica que el país desitgi seguir un altre tipus de model que exclogui la protecció social.

Basescu és conegut pel seu pragmatisme polític, per la lluita contra la corrupció i la seva posició pro-europea. Tot això ha contribuït a la victòria aclaparadora que va obtenir a les eleccions de desembre. Un cop ocupat el càrrec, sembla que continuarà pel mateix camí, com demostra la seva voluntat de que la UE arribi a un acord pel que fa als pressupostos de

2007-13. Més preocupat per la possible paralització del procés d’ampliació que per la pèrdua d’ajudes del fons europeu, el president romanès va oferir-se a reduir l’ajut pactat en el tractat d’adhesió signat a l’abril dient que “la millor base per al desenvolupament sostenible a Romania no passa necessàriament per la diferència d’un parell de milers de milions d’euros, sinó per la creació d’un ambient empresarial adequat”.

Ara que Romania es troba immersa en ple procés de reestructuració econòmica i s’està preparant per a la integració a la UE, és inacceptable que els debats sobre la futura ampliació quedin bloquejats per un pressupost que, en qualsevol cas, no és la clau del desenvolupament del país. Així mateix, mentre que l’intent romanès per estimular la seva economia podria significar no complir els principis del model social europeu actual, una economia forta significarà un menor esforç per a la Comunitat europea, si encara vol formar-ne part.