Krista Sager s’està donant unes petites vacances: ahir va visitar la Torre Eiffel i el Louvre, i, segons el programa, al vespre visita l’Òpera. La presidenta del grup d’Els Verds al Bundestag no té gaires ocasions per desconnectar de la política diària, però ara gaudeix de dos dies a París després d’un debat televisiu a la cadena francoalemanya Arte. Tot i això, no perd de vista l’actualitat política d’Alemanya: “He deixat de fer viatges a llocs d’on no en puc tornar ràpidament o on no em poden localitzar per telèfon”.

L’entrevista a Krista Sager, de 51 anys, és en un hotel petit i elegant situat a la part esquerra del Sena. A la sala d’esmorzar, de color verd mat amb recobriments de bambú que donen una atmosfera acollidora, els clients tenen a la seva disposició els diaris Le Figaro i International Herald Tribune. Els cambrers vestits de frac es mouen àgils entre la clientela burgesa i adinerada. L’entrada de persones joves amb texans i samarretes en comptes de la indumentària habitual confon el personal. Però, quan ens reunim amb la destacada política d’Els Verds, en pocs minuts, ens submergim ràpidament en una llarga conversa que ens porta fora de les formalitats del local.

Una barreja europea

Mentre el seu marit es concentra en la lectura del diari, Krista Sager m’explica que ella es considera “filla d’una barreja europea especial”. El seu avi, nascut a la ciutat romanesa de Herrmannstadt, era un saxó de Transilvània, fill d’un alemany i una hongaresa. Alhora, el seu pare -alemany- va conèixer la que seria la seva futura esposa -danesa- mentre feia de soldat durant l’ocupació alemanya: “Era quelcom impossible que acabessin junts. Només després de la guerra, els van concedir el permís per casar-se”. Segons Krista Sager, que s’ha criat entre dues llengües, l’alemany i el danès, la Segona Guerra Mundial és el punt de referència de cara a la construcció europea: “Per a mi no hi ha evidència que s’hagin superat les antigues rivalitats. Quan era petita sempre li preguntava a la meva mare si era possible que el meu germà -alemany- i el meu cosí -danès- haguessin de lluitar un contra l’altre en una guerra, cosa que se m’ha quedat gravada a la memòria”.

Europa és més que un projecte de pau: “És democràcia i llibertat, en temes d’integració de l’Europa de l’Est, així com el benestar”. Un miracle econòmic europeu com el que han experimentat Espanya, Grècia o Irlanda, també ha de ser possible per als nous països que han ingressat a la Unió Europea: “Irlanda fou durant segles la casa pobreta d’Europa i avui en dia és el segon país de la Unió amb la renta per càpita més alta. Per quina raó aquesta millora no ha de ser possible per als nous països de l’est?” Contràriament al model dels Estats Units, la Unió Europea no es basa només en “l’economia i la individualitat”. Quin és el model europeu? En aquest punt, Krista Sager veu una necessitat de clarificació: “Hem d’intentar definir un model europeu que protegeixi els valors, amb una implicació social i ecològica”.

Turquia dins, Rússia fora

Tot i la vaga definició del “model europeu”, segons la senyora Sager la UE hauria d’emprendre la iniciativa en exportació: “Europa pot desenvolupar la seva capacitat de projecció a regions que, sense dubte, no poden ser membres de la Unió, com per exemple en qüestions relacionades amb hostilitats de segles anteriors, com per exemple el Pròxim Orient”. Mentre la conversa s’escalfa, el cafè comença a refredar-se. Arribat el punt llenço la pregunta: ’O sigui, cada regió pot fer la seva pròpia UE, però si és així, on es troben llavors les fronteres de l’actual Unió Europea?”. “Jo exclouria l’ingrés de països com Rússia, Israel o els països Nord-africans” contesta Sager. I afegeix: “Ucraïna és un tema delicat, perquè una proposta d’accés a la UE podria dividir el país. Tot i això, considero que és important construir un pont de connexió entre ambdues parts de l’estret del Bòspor, per tal d’integrar Turquia”.

El convincent europeisme que defensa Krista Sager no sempre ha estat tan clar per als Verds alemanys: “A principis dels anys vuitanta els partits d’esquerra defensaven una visió més aviat antieuropea. No fou fins l‘any passat que el Partit Socialista de Dinamarca va avançar cap a una proposta europea. Però els Verds ja fa temps que van adonar-se de la necessitat d’assegurar-se la pau, la democràcia i el respecte dels drets humans a partir de l’ampliació de la comunitat. El ministre d’Exteriors alemany, Joschka Fischer, fou, per sobre de tots, el principal impulsor. Actualment, els Verds alemanys són un motor del procés europeu, i Alemanya representa un col•laborador fonamental per a Israel. A la dècada dels vuitanta ambdues posicions no eren tan evidents i Joschka Fischer és qui les ha promogudes”.

El funcionament de les institucions

L’evolució d’Els Verds, de grup d’oposició ideològica a grup integrat en el govern, es reflexa de nou a la biografia de Krista Sager. Durant els anys setanta, va col•laborar activament a la Coalició Comunista d’Alemanya de l’oest“ (Kommunistischen Bund Westdeutschland), quelcom que en el currículum polític oficial s’ha intentat amagar. “Eren altres temps, el debat social estava polaritzat. Avui en dia, el discurs gaudeix de més diversitat i exigeix tolerància i compromís”. De l’oposició contra una “quasi antidemocràtica” Alemanya ha arribat a posar en funcionament les institucions a un nivell políticament real, que ha portat la Krista Sager al capdavant d’Els Verds, a les taules rodones dels debats televisius de la cadena Arte i a cadascun dels hotels parisencs de verd menta que ofereixen diaris conservadors per esmorzar. Segons Krista Sager, el compromís polític s’ha convertit en una màxima: “Els compromisos no tenen res a veure amb la covardia o la debilitat, són l’essència d’una societat lliberal i lliure. Això és un factor molt important per al procés europeu: ser incapaç d’arribar a un compromís és la manca de voluntat de modelar aquesta Europa”.