Mentre Espanya i Portugal s’asfixien sota les successives onades de calor tropical i vigilen el cel a la recerca de núvols carregats de pluja, el sudest del continent viu inundat des de finals de maig. Tot i això, l’opinió pública europea mostra molt poca atenció al desastre que s’està vivint en aquests moments a Romania i a Bulgària. Les televisions i agències de premsa occidentals només han realitzat breus reportatges sobre les pluges torrencials, els llampecs o les calamarsades que ja han provocat la mort de desenes de persones i de milers d’animals. Mentre tota la premsa búlgara s’extremeix amb la mort d’un ancià malalt, ofegat a la seva pròpia casa inundada per l’aigua, només uns pocs occidentals han sentit alguna cosa de la destrucció de prop de 10.000 llars a Transilvània. Com que la majoria de les cases varen ser construïdes sense les autoritzacions pertinents, els residents no poden demanar indemnitzacions a l’estat o a les companyies asseguradores privades. Les víctimes pensen ja en l’hivern que s’acosta amb temperatures que poden arribar als 20°C sota zero. Prop de la cinquena part dels camps de blat búlgars han perdut les seves collites. Els carrers, els ponts, les vies ferroviàries i les canalitzacions han estat destruïdes i moltes regions no tenen accés ni al gas ni a l’electricitat. El cost de la vida diària ha augmentat i, a Bulgària, on la mitjana d’ingressos mensuals s’acosta als 130 Euros, aquest augment previsible de preus conduirà a una manca d’aliments per molta gent els propers mesos.

Un desastre ignorat pels polítics

Els polítics romanen massa concentrats en els seus propis jocs de poder com per preocupar-se dels interessos dels seus conciutadans. A Romania, el President Tariceanu evalua les opcions d’avançar o no les eleccions per reforçar la seva majoria. A Sofia, les coalicions es disputen els ministeris i el poder com en un basar turc, arran de la incapacitat de construir una majoria clara després de les eleccions de juny passat. Mentrestant, els partits a l’oposició intenten baixar els preus del mercat immobiliari de la capital del país i de la costa del Mar Negre, l’augment dels quals havien provocat amb anterioritat. Els homes del carrer, sense sostre ni cap mitjà de subsistència han estat completament oblidats pels polítics, siguin de dretes o d’esquerres. I l’única solució que Milen Velchev, exministre de Finances, ha conseguit empescar-se per contrarrestar la catàstrofe ha estat la d’una carta apel·lant a l’juda de la Comissió Europea. Bulgària no ha rebut encara la totalitat dels 125 milions que necessita per fer front a les inundacions. Però, no només li correspon a la Comissió el fet de reconèixer la misèria de les poblacions que viuen a Bulgària o Romania, que s’adheriran a la UE el 2007. Des de l’Atlàntic al Bàltic, el creixement de les conseqüències de les catàstrofes naturals ens afecta a tots.