Transdnièster és una de tantes repúbliques que s’han autoproclamat independents dins els territoris nascuts de la dissolució de la Unió Soviètica. Amb una població de 700.000 habitants, aquesta regió, amb capital a Tiraspol, es troba en una franja de terra situada entre el riu Dnièster i Ucraïna. Al seu interior es concentra un vell aparell productiu, derivat del que va ser una zona industrial soviètica. La sol•licitud d’independència de Moldàvia es diferencia de la d’Osetia o la d’Abkhazia de Geòrgia(ambdós estats que no existeixen per a la comunitat internacional) perquè Transdnièster manté fidels les característiques culturals i militars de l’antic imperi soviètic.

La secessió

L’any 1991, amb la fi de l’antic aparell soviètic, Moldàvia va declarar la seva intenció d’unir-se amb Romania, amb la qual comparteix una matriu cultural i lingüística. El lideratge polític de Chisinau, la capital, va afanyar-se a aprovar una llei que decretava el romanès com a llengua oficial, tornava a introduir l’alfabet llatí i feia tornar la moneda: el leu moldau. Però l’adhesió amb Romania mai va tenir lloc. La comunitat russòfila de Transdnièster, en sentir-se amenaçada, va començar un procés de separació que de seguida va desembocar en una sanguinolenta guerra civil portada endavant amb el suport de la 14a divisió de l’Exèrcit Vermell (encara actiu i dirigit per dos generals, un d’origen ucraïnès i l’altre txetxè). Actualment, el petit estat continua sense reconeixement formal i tampoc no s’ha fet una regió federal de Moldàvia.

Una imatge ferma de la història

Podem considerar que Transdnièster és l’únic estat soviètic que ha sobreviscut als anys noranta: la llengua oficial és el rus, els estels vermells i les estàtues de l’antic règim romanen cadascuna al seu lloc i el poder polític i econòmic estan en mans fortes. La regió està governada de manera totalitària per la família Smirnov. El pare, en qualitat de president, i el fill, en qualitat de dirigent, gestionen l’única indústria nacional amb permís per exportar mercaderies i per distribuir carburants. El president, Igor Smirnov, ha format un govern filoeslau recolzat principalment per Rússia i Ucraïna i, segons diuen, finançat pel comerç il•legal de material bèl•lic.

De fet, de les regions de Moldàvia, la nació amb el PIB més baix d’Europa, Transdnièster sembla ser l’única amb un comerç pròsper: el submergit. Molts mantenen que la major part dels moviments terroristes i il•legals adquireixen material bèl•lic directament de les fàbriques dirigides per Smirnov.

A les eleccions de 2001, el líder del partit comunista, Vladimir Voronin, va obtenir el 70 % dels vots a Moldàvia. Aquest resultat es va obtenir en part per la promesa de Voronin de trobar solució al problema de la secessió mitjançant acords bilaterals amb Rússia i Occident. Però encara no ha estat possible aconseguir una pacificació i les relacions entre les dues ànimes moldaves continuen sent fredes i inestables, cosa que es constata pel fet que l’any 2004 es van tancar a Transdnièster les escoles en llengua romanesa, els soldats de l’Exèrcit Vermell van prohibir l’accés a les aules. De fet, la suposada retirada de les tropes per part de Moscou no s’ha dut a terme.

Els tornarem a oblidar?

Durant anys, Moldàvia ha estat abandonada tant per Europa com pels Estats Units. Només recentment, representants de Chisinau i Tiraspol, s’han assegut en la mateixa taula de negociació amb els representants de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) de Romania, Rússia i Ucraïna. No ha estat tampoc fins fa poc que Bush s’ha trobat amb Voronin, l’actual president de Moldàvia. Conjuntament, han aprovat de manera bilateral un paquet del Fons Monetari Internacional capaç de donar respir a l’escassa caixa de Chisinau.

Aquest gir filoamericà de Voronin i la conseqüent implicació d’Occident té el risc de donar lloc a un altre enfrontament nacional que debilitaria encara més el ja inestable futur d’aquest país, caracteritzat, a banda del tràfic d’armes, pel de nens i el d’òrgans. Transdnièster es presenta com una reserva soviètica, un estat de facto inexistent, que si no representés una amenaça per a l’estabilitat de la regió, podria ser definida com Soviet-Aventura, un parc d’atraccions temàtic sobre la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques. Malauradament, la tensió amb Chisinau és forta i ara amb el gir occidental d’Ucraïna no s’està en condicions de determinar si els agents internacionals entraran en joc buscant de nou una solució pacífica o si un territori afectat ja per la pobresa haurà de patir el jou d’una altra guerra civil

Publicat el 14 de març del 2005 en el dossier Frontera/es de la secció Orient Espresso