En una columna de pedra, a la porta de les drassanes de Danzig, podem llegir: “21 x TAK! - SOLIDARNOSC“ (“21 x SÍ! – SOLIDARITAT“). El 31 d’agost de 1980, després de setmanes senceres de vaga, el govern va acabar per concedir un total de 21 reivindicacions al primer sindicat independent polonès, dirigit per Lech Walesa. Avui en dia, quin significat té la Solidarnosc pels homes que es troben rere l’entrada?

Mariusz Dolecki tenia tres anys quan es fixaren les guies de la Polònia democràtica. Ara, ell es troba davant d’una embarcació de deu metres d’altura amb dos col•legues construint una bastida. Amb una expressió cansada nega amb senyes: “És la fí de la drassana. Ni tan sols Solidarnosc pot fer-hi res”. De fet, després de nombroses reestructuracions només queden 2000 dels 9000 treballadors que hi treballaven. Encara ara es construeixen de cinc a set vaixells per any.

Els perdedors del canvi

Per a l’electricista de 57 anys, Kazimierz Trawicki, la Solidarnosc ha tingut una gran importància en la seva vida. Ja el 1970, havia participat en la vaga dels treballadors de les drassanes Lenin durant la qual homes i dones pacifistes varen ser abatuts pels obusos dels cuirassats. Malgrat aquesta experiència, va tornar a la vida activa reivindicativa l’agost del 1980: “El 1980 no només combatíem per nosaltres, sinó per tota Polònia”, diu Trawicki orgullós. Tot i això, els obrers de les drassanes navals són un dels primers perdedors de la jove economia de mercat polonesa. El 1996, les drassanes van haver de comunicar la seva insolvència i varen ser absorbides pel grup naval Gdingen de la qual ara són filials. Per a molts treballadors, la democràcia polonesa és més sinònim de nepotisme i d’explotació que no pas de prosperitat, estat de dret o llibertat de pensament. “En l’actualitat, tot gira al voltant dels diners”, pensa el sindicalista Trawicki. “El nostre antic lema, “Ésser més que tenir”, ja no és, malauradament, una prioritat”.

Un salt sobre el mur de l’obra

El desencadenant de la vaga dels treballadors de les drassanes Lenin de Danzig, l’agost de 1980, va ser l’acomiadament de la conductora de grues Anna Walentynowicz. Ella es va atrevir a reclamar en públic millors condicions de treball, com per exemple, un dinar calent per als obrers o la instalació de calefacció als vestidors. L’oposició al seu acomiadament es va agrupar ràpidament. Lech Walesa, amb el seu cèlebre salt sobre el mur d’obra, es va posar al capdavant d’un moviment que s’escamparia per tot Polònia.

En una dura lluita al llarg de 14 dies, els líders de la vaga varen aconseguir que el govern adoptés 21 de les seves reclamacions. Aquesta etapa marcà el començament del declivi dels règims comunistes a la totalitat del bloc oriental, ja que, amb en anterioritat, els dirigents mai no havien reconegut l’existència d’un sindicat independent. Solidarnosc va esdevenir l’element d’unió de l’oposició estatal interior, arribant, ràpidament, a la xifra de deu milions de membres, dels només prop de 16 milions de treballadors ocupats a Polònia. El primer ministre polonès, el general Wojciech Jaruzelski, va iniciar negociacions amb l’oposició per acabar instaurant la llei marcial a la fí de 1981 i forçant-la a retirar-se de la vida pública.

Els activistes de Solidarnosc hagueren d’esperar encara nou anys, fins que els seus esforços varen valdre la pena. Va ser llavors quan el sistema va bascular del socialisme real a la democràcia plural, arran de la “taula rodona” de Varsòvia de 1989. Immediatament, Lech Walesa fou elegit president de Polònia i la Solidarnosc va entrar al govern. No obstant aixo, no va tardar gaire en escindir-se en nombrosos grups perdent finalment tota la seva influència política. Prova d’això, fou la destitució de Lech Walesa el 1995.

El mite com a factor d’ubicació

En l’actualitat, hi ha un projecte de construcció d’un museu en honor d’aquest moviment, que fou un dels origens de la decadència de les dictadures del bloc soviètic, en el sí d’un pla urbanístic de construcció d’una “vila jove” de 73 hectàrees sobre bona part de l’antic terreny de les drassanes de Danzig.

El museu es situarà a l’entrada de la futura ciutat portuària la façana del qual mostrarà un Lech Walesa somrient, amb aire victoriós, assenyalant l’avinguda de la llibertat. Aquest somriure hauria d’atreure els diners dels inversors, ens explica Roman Sebastianski, director de Màrqueting de la societat d’inversió Synergia 99: “Aquí el mite de la Solidarnosc sura pels carrers”. En els propers 15 o 20 anys, la “ciutat jove” hauria de crear fins a 10.000 nou llocs de treball al mateix temps que habitatges per a 6.000 persones. Tot i això, el projecte de construcció al terreny de les drassanes genera encara moltes controvèrsies. Per a molts, això significa la mort definitiva de les drassanes. No serà que, amb l’abandó de les drassanes al cap de 25 anys, no s’hagi d’enterrar igualment Solidarnosc sota el seu propi mite? Aquesta pregunta serà debatuda al llarg de la setmana de la festes de l’aniversari de les vagues de 1980 a Danzig. També, es parlarà de l’home que va esdevenir el símbol de l’ascens de Solidarnosc que acaba d’anunciar que vol retirar-se del sindicat: Lech Walesa.