Cervesa, luxe i marques. Així podríem descriure la capital de Baviera. A cada pas que fem podem ensumar la riquesa dels seus ciutadans. Munic és una ciutat molt ordenada. Darrera dels netíssims aparadors, podem trobar-hi les marques més cares. Pels carrers, hi circulen limusines presumptuoses com els Bentleys o els Rolls-Royces. I per acabar-ho de rematar, els preus: des d’un cafè amb llet en una terrassa, fins un sopar en un restaurant; des de les entrades del cinema o la discoteca fins als preus dels lloguers; uns preus tan elevats que no els trobarem en cap altre lloc d’Alemanya. Viure a Munic és car. Però la metròpoli de Baviera, que des de fa més de 40 anys ha estat governada pel partit conservador Unió Social Cristiana, també és la ciutat més segura d’Alemanya. Si vas pel carrer de nit amb una motxilla, no t’estranyis si una patrulla de la policia et pari perquè els ensenyis què hi duus a dins.

Nuus al parc

Viure a Munic és molt còmode, però hi ha una cosa que, a primer cop d’ull, et sobta i t’horroritza. Els llargs i amplis carrers que magnifiquen la ciutat, provoquen que el visitant se senti perdut durant la seva primera setmana. I és que, quina ciutat té un espai verd de gairebé 4 quilòmetres quadrats al centre? El 1789, l’arxiduc Carl Theodor va fundar el Jardí Anglès, on avui hi ha 78 kilòmetres de camins per passejar-se. Segur que es quedaria parat de veure, 200 anys després, com els nudistes es passegen sense pudor al prat dels naturalistes, ben a prop de la Cancelleria bavaresa i de la seu del govern del Land.

“Com que Alemanya? Vivim a Baviera!”

Els habitants de Munic són de poble. Atents, alegres i satisfets, però reservats i recelosos envers els estrangers. Estan orgullosos de Baviera i del seu estil de vida. Conserven les tradicions bavareses amb molt de tacte. Sovint, es pot escoltar el marcat dialecte bavarès que, per a molts, fa semblar reviure els temps del regne dels Willetsbach. El successor al tron, el príncep Leopold de Baviera, “Poldi”, descendent vivent del llegendari “rei del contes”, Lluís II de Baviera, s’alegra de la seva popularitat indestructible, fins i tot després que l’últim rei bavares hagués d’abdicar el 1918. “Jo em sento bavarès, després europeu i, només llavors, Alemany”, ens explica Stefan, un jove de Munic d’arrel amb panxa cervesera. Molts habitants d’aquesta ciutat se senten recelosos de conèixer gent nova i no parlen amb els estrangers si no n’estan obligats.

Munic sembla mig adormida. Els quinze dies abans dels primer diumenge d’octubre, però, la ciutat s’omple d’amants de la cervesa vinguts d’arreu del món. La primera Oktoberfest es va celebrar el 1810 en honor de l’enllaç del príncep Lluís I de Baviera amb la princesa Teresa. En l’actualitat, aquesta festa és una atracció per uns sis milions de persones que, durant dues setmanes, consumeixen el 30% de tota la cervesa que produeixen les cerveseries de Munic. El 70% dels visitants vénen de Baviera i la resta vénen d’arreu del món atrets per la màgia de la cervesa d’aquesta ciutat.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Llengua:

El dialecte bavarès és difícil d’aprendre, fins i tot per als alemanys del nord, i quan es pregunta per segona vegada la majoria dels bavaresos ens aporten una traducció alemanya o anglesa del seu dialecte.

Universitats:

Les universitats més importants són la Ludwig-Maxilimians-Universität (LMU i la Technische Universität (TUM).

Un lloc especial:

La cerveseria Hofbräuhaus ha esdevingut un mite de Munic. Avui en dia, és una atracció turística, però encara és una icona de l’estil de vida bavarès. Especialment en la lluita electoral, quan els polítics hi van per realitzar els seus discursos electorals.

Què es pot fer:

Visitar la Pinacoteca de Munic on trobareu quadres de vuit segles; una pinacoteca antiga, nova i moderna al mateix temps.