L’oficial escridassa el destacament posant els soldats en marxa al llarg dels carrers al so d’una melodia malenconiosa També a Diyarbakir, centre kurd al sud-est de Turquia. la República turca celebra el 30 d’agost la seva victòria en el conflicte que l’enfrontà amb Grècia de 1919 a 1922. el seu triomf a la guerra de la independència l’any 1922. A les tribunes on seuen les famílies dels oficials i els dignataris locals, els nens llisquen de la cadira esvalotats. Centenars de persones aplaudeixen des de les voreres dels carrers i sacsegen les banderes cada vegada que desfila una nova unitat. La vida, però, segueix el seu ritme normal rere els poderosos murs negres del casc antic.

Bàndol kurd

”És cert que aquest és un dia festiu, però els bancs i els edificis governamentals estan oberts. Cada any hi ha la mateixa celebració que no sembla interessar a ningú”, opina Mehmet, assegut al llindar d’un comerç mentre beu un te. “L’exèrcit commemora la seva victòria a la guerra de la independència i la creació de la República turca, però per a nosaltres, el kurds, significa sobretot la fi del somni d’un estat unit”.

Un somni que el partit dels treballadors kurds (PKK) tenia en la ment quan es va revoltar l’any 1978. El conflicte inicial va derivar en una guerra formal als anys 90 quan l’exèrcit turc va posar a la pràctica l’estratègia de la terra cremada en resposta als atacs de la guerrilla. Unes mesures que tingueren èxit però que provocaren la destrucció d’un nombre incalculabe de pobles, els habitants dels quals varen fugir a Diyarbakir. Avui la ciutat compta amb un milió d’habitants.

Erdogan reconeix el problema

”Anteriorment el PKK havia lluitat aquí, a la ciutat, però la gent estava cansada de tanta violència i van retirar-se a les muntanyes”, diu Hassan, que gestiona al pati una botiga de catifes. “Ara, la ciutat s’ha tornat més tranquil•la, però el negoci va malament. Vénen molt pocs turistes. La setmana passada el PKK va proclamar un armistici d’un mes. Espero que es mantingui…”.

Va ser després del discurs del primer ministre turc Recepp Tayyip Erdogan que el PKK va proposar una nova treva, abandonada el juny del 2004. Durant una visita a Diyarbakir, el cap d’Estat va aclarir que la qüestió kurda només es resoldria amb mitjans polítics. Fins llavors, el govern només ho havia considerat com una qüestió militar o econòmica.

Telèfons mòbils de tercera generació

Els comentaris d’Erdogan varen provocar protestes per part dels nacionalistes que temien que s’establissin negociacions directes amb el PKK mentre l’exèrcit va contenir les seves paraules. Una retenció que suggereix la idea que el retorn dels militars al conflicte un més abans de les negociacions d’adhesió donarien una mala impressió. És més, en el silenci també s’expressa la convicció que la intensificació d’aquesta lluita només beneficiaria el PKK. En el conflicte contra els militars, el PKK s’autoproclama com el representant i el defensor del poble kurd, una posició que va dur el partit al rearmament el juny del 2004 tot i la pèrdua d’amplada del moviment. La nova treva va mostrar la confirmació de la seva impotència

La major part dels kurds no estan preparats per donar suport etern a una estratègia de violència del PKK no només perquè els esforços del govern en termes de desenvolupament comencen a donar els seus resultats sinó perquè també la regió ha canviat radicalment des de l’inici de les hostilitats. “Fa quinze anys la gent només anava als comerços a comprar te i sucre. Avui en dia, hi ha supermercats a totes les ciutats. La meva primera foto data del meu primer dia de classe quan elmeu pare era l’únic de tota la regió que posseïa una càmera. Avui tothom en té una”, explica en Mehmet mentre assenyala amb el dit el seu mòbil de tercera generació.

A més, molts reconeixen que la suposició de la pau és la contínua evolució de cadascú. “El turisme només pot créixer si la regió es tranquilitza” pensa Hassan “quan això passi, cada vegada vindrà més gent a comprar bonics Kelims kurds i els nostres negocis es multiplicaran…”