Hakki Keskin, catedràtic de ciències polítiques de la Universitat d’Hamburg i president de la Comunitat turca a Alemanya, descriu la “relació de privilegi” entre la UE i Turquia com a “discriminació immerescuda” i com una “gran vergonya”. Paraules que comparteixen de tot cor la majoria dels 2,3 milions de turcs que viuen a Alemanya. Els 600000 turcoalemanys, que contràriament als no nacionalitzats Gastarbeiter (convidats a treballar) i les seves respectives famílies, tenen dret a vot el pròxim 18 de setembre no preocupen a Angela Merkel. És conscient que la gran majoria dels immigrants simpatitzen de totes maneres amb el Partit Socialista Alemany (SPD), i a part, la por a Turquia té una gran acollida en els cercles electorals conservadors. Com es defineix concretament el concepte “relació de privilegi”? La Unió Cristianodemòcrata (CDU) pretén ampliar la Unió duanera amb Turquia a una extensa zona de lliure comerç, accelerar el projecte d’àrea de lliure comerç euromediterrània i integrar Turquia a la Política Exterior i de Seguretat Comuna, així com a la Política de Seguretat i Defensa. Turquia s’ha de vincular a la UE sota aquests preceptes, sense “desbordar” la comunitat amb una adhesió total.

França i Àustria contra Turquia?

L’escepticisme inicial que va rebre la ”relació de privilegi” amb la UE cada dia té més ressonància. El ministre de l’Interior francès, amb ambicions a la presidència, Nicolas Sarkozy es va declarar contra l’adhesió de Turquia; Àustria afavoreix la denominació d’una “relació” com a possible resultat de les negociacions d’adhesió. A finals d’agost, Angela Merkel es va dirigir de nou als caps de govern conservadors europeus sol•licitant que durant les converses per l’adhesió es debatés la seva idea de “relació de privilegi”. La CDU i, el seu partit bessó, la Unió CristianoSocial bavaresa (CSU) tenen intenció de captar vots amb la por dels alemanys vers l’adhesió de Turquia. Segons una enquesta realitzada pel diari Die Welt, el 60 % dels alemanys es declaren en contra de l’ingrés de Turquia. El president de la regió de Hesse, Roland Koch va instar la cúpula de la Unió a “sensibilitzar” amb força la campanya electoral amb temes com l’adhesió de Turquia.

Por a la incertesa

La por és el principal motiu per rebutjar l’ingrés de Turquia. Por al país que tindria la segona població més important dins de la Comunitat, por, sobretot, a la gran influència turca al Parlament i al Consell europeus, por a la incertesa, por que les institucions europees no reformar no estiguin prou preparades, por a la reacció dels habitants dels membres actuals. I finalment, però no menys important, por a l’Islam.

L’aproximació entre la UE i Turquia va començar fa més de 40 anys. Cal concebre-la com un procés d’estabilització. La “relació de privilegi“ es podria considerar com una solució parcial entre el trencament rotund o una adhesió total que avui en dia demanaria massa a la UE. Com ho indiquen els conservadors alemanys, aquesta opció representaria un camí realitzable a llarg termini. Segons Erberhad Sinner, polític de la CSU i ministre europeu bavarès: “la relació de privilegi és factible ràpidament. Seria millor que una promesa il·lusionant d’adhesió rebutjada per molts.”

Aquest punt no el comparteix Turquia. Alí Babacan, parlamentari turc per les negociacions d’adhesió de Turquia, ha tornat a rebutjar qualsevol solució que no sigui la plena integració. El ministre d’Exteriors Abdullah Gül va descriure el concepte de l’associació com “il•legítim i immoral”. I el comissari d’ampliació Olli Rehn? Considera el concepte totalment incomprensible: “Qualsevol cosa que es pretengui definir com a relació de privilegi actualment queda lluny d’una resposta convincent”. Potser la donarà Angela Merkel després del 18 de setembre. I és que el 3 d’octubre és la diada nacional d’Alemanya, just quan comencen oficialment les negociacions per a l’adhesió de Turquia.