Les eleccions són secretes. En realitat, les lluites electorals no ho són. És la primera vegada, des dels primers comicis lliures a Polònia el 1989, que l’elecció d’un nou parlament (Sejm) i el del president coincideixen tan pròxims. Però a Polònia, l’esperat escalfament de motors no acaba d’arribar. Tot i això, sembla que amb l’arribada de la tardor les coses es comencin a escalfar. Wlodzimierz Cimoszewicz, el candidat a la presidència de l’ Aliança democràtica d’esquerres (SLD), que al juliol semblava que guanyaria amb seguretat, ha sorprès tothom en tirar la tovallola després de la controvèrsia causada per un escàndol financer de fa tres anys. El seu rival centredretà, Donald Tusk, encapçala ara les enquestes.

La decadència de la Solidarnosc

Als polonesos, els interessa més el passat que el futur. Des que els treballadors en vaga de les drassanes de Danzig assentaren fa 25 anys l’encesa inicial per un moviment de llibertat, el mateix que el 1989 duia les eleccions lliures i finalment a la caiguda del comunisme a tot Europa, els polonesos encara cerquen una identitat pròpia. En altres temps tota la societat s’unia a la força de la Solidarnosc (Solidaritat). Vint-i-cinc anys després aquesta societat manifesta un trauma: de 10 milions el moviment ha disminuït a 600.000, una xifra que ni de ben lluny nodreix el sentiment d’unitat dels polonesos.Lech Walesa, el cap del moviment i més endavant el primer president polonès distingit lliurement, és per a molts el traïdor de l’ideal de la Solidarnosc. Fins i tot, ara vol retirar-se del sindicat.

Olfacte en comptes de política

El país està ocupat en ell mateix: la superació del comunisme, la destapada de l’antic confident i col·laborador del servei secret amb escàndols de corrupció, com per exemple el de l’exprimer ministre Miller, que determinen la vida política quotidiana. Amb tot això, la feina de l’espia legítim se’n va en orris, amb freqüència pel poc olfacte, mentre que la superació dels escàndols superposa llargs debats polítics.

En aquesta situació, la política significa més l’administració de les funcions de l’estat que el canvi de les condicions de vida. Amb tot això els problemes són evidents: gairebé una cinquena part dels polonesos no té feina, la millor universitat polonesa es troba al lloc 400 de les classificacions internacionals, l’índex de corrupció de Transparència Internacional (pdf) col·loca Polònia amb Perú a la mateixa òrbita i a la província de Lubelskie, al centre d’Europa, els nens pateixen de malnutrició. Però de moment cap partit no pot donar una visió constructiva o un programa pragmàtic, ni tampoc subministra un candidat a la presidència. A l’enquesta pels comicis de Sejm, s’enfronten el conservador popular de PiS (Dret i Justícia) i el conservador liberal de PO (Plataforma del burgès) al capdavant de la cursa electoral, mentre que el populista de dreta Samoobrona (Autodefensa), l’esquerra SLD, i els socialdemòcrates, com la lliga nacional conservadora polonesa de les famílies poloneses, van de mal borràs.

Bessons al capdavant de Polònia?

En la lluita pel càrrec de president, fa temps destacaven l’alcalde de Varsòvia Lech Kaczynski (PiS) i l’antic primer ministre d’Assumptes Exteriors Wlodzimierz Cimoszewicz (SLD), ambdós antics catedràtics de Dret a Varsòvia, fins que els rumors per les irregularitats a la declaració d’impostos d’aquest darrer li han fet perdre la seva meta. L’elecció de Kaczynski per al càrrec de president podria donar l’èxit del PiS al seu germà bessó, Jaroslaw, com a primer ministre. Els límits entre ambdós càrrecs no només disminuirien òpticament, sinó també en els àmbits programàtics. Precisament, a l’historiador Donald Tusk (PO) podria resultar-li arriscat el reclam al cartell de les eleccions “un home amb principis”. De moment, ell és l’únic candidat de qui els valors augmenten clarament en l’enquesta i, a més està recolzat, entre altres, per Lech Walesa i pel famós cirurgià cardíac, Zbigniew Religa, encara que aquest darrer presenta la candidatura per al càrrec de president.

Al cap i a la fi es torna a decidir el passat sobre el nou president i no la perspectiva de futur. L’esperit cimentat de la Solidarnosc podria fer la pregunta amb el coneixement col·lectiu, on es trobaven els candidats l’estiu de 1980? En aquell temps, Kaczynski s’unia espontàniament als treballadors en vaga a les drassanes de Lenin i Tusk recolzava la Solidarnosc mitjançant publicacions de fons. A diferencia d’ells, Cimoszewicz polia els seus coneixements d’anglès als EUA.