Davant de l’atur elevat i dels escàndols per corrupció que assetgen el govern de coalició d’esquerres, la coalició de dretes entre el Partit per la Llei i la Justícia (PiS) i la Plataforma Cívica (PO) té grans opcions d’aconsegueir el poder. Mateusz Tomala, un membre actiu del “Fòrum de la Joventut”, les joventut del PiS, ens explica per què els joves polonesos deixen la seva pàtria i què es pot fer perquè tornin.

La incorporació de Polònia a la UE ha tingut res a veure amb aquest fenomen?

No, no és només un problema de fronteres. Dir a la gent que és millor quedar-se aquí seria un acte populista. Els joves no són ingenus i els polítics ho saben. El que passa és que no tenen prou patriotisme. Sovint sento dir als de la meva generació que no necessiten quedar-se aquí, que odien el seu país, que no saben què hi fan, però no crec que la Unió Europea en tingui la culpa ni que tampoc sigui una amenaça. [Formar part de la UE] és una gran oportunitat per a donar-nos a conèixer a Europa, per lluitar contra els estereotips del lladre i del borratxo polonesos. Gràcies als joves que estudien i que treballen als països occidentals podrem mostrar-nos, a nosaltres mateixos i al nostre país sota una visió molt més positiva.

El Partit per la Llei i la Justícia és el favorit en les imminents eleccions. En el vostre programa polític, incluïu alguna referència als joves i al problema de l’èxode de cervells?

Sí, tenim unes quantes propostes i projectes per animar els joves a quedar-se a Polònia, com ara prendre mesures dràstiques contra els col·legis d’advocats, metges i dentistes [que són poc accessibles i que controlen el mercat laboral a aquests llocs]. A Polònia, si tens contactes, coneguts o familiars, pots trobar feina, independentment de si estàs qualificat per fer-la o no, i aquests individus roben oportunitats als qui tenen l’educació i la motivació per treballar i aprendre. Els polítics els han de convèncer de quedar-se assegurant-los una vida digna a Polònia, com ara creant noves oportunitats laborals i augmentant els sous dels acadèmics i els científics perquè investiguin aquí, a Polònia.

Coneix algú que hagi decidit anar a viure en un altre país?

Sí, molts. La majoria de gent se’n va després de llicenciar-se, principalment per raons econòmiques, però també per la mentalitat polonesa. A grans trets, podríem comparar [aquest èxode] amb l’emigració massiva de polonesos als Estats Units durant la dècada dels 80. Aquests emigrants no tenien una gran qualitat de vida, i de vegades fins i tot eren més pobres que a Polònia, però mai no ho reconeixien perquè creien en el mite del meravellós món occidental. Potser els avergonyia el fet d’haver deixat el seu país, de manera que defensaven la seva decisió com fos, una postura que, segons el meu parer, té el seu origen en una manca de patriotisme entre el jovent.

Creu que aquests índexs d’emigració continuaran?

Crec que encara ens sentim desbordats per totes les possibilitats que la incorporació a la UE ens ha ofert, però tard o d’hora les coses es calmaran. Quan els nivells de vida de tots els països de la UE siguin similars, no hi haurà cap necessitat d’anar-se’n. Necessitem un govern competent i intel•ligent que doni incentius (com ara beques) als joves polonesos amb plans de futur perquè es quedin al seu país i ajudin l’empresa polonesa. El setmanari polític i cultural Polityka ha creat un programa anomenat “Quedeu-vos amb nosaltres” que ofereix beques als millors científics i estudiants, però amb això no n’hi ha prou. Aquest tipus d’ajudes s’haurien de convocar a nivell estatal i, fins i tot, a una escala més gran. Els Estats Units són una potència mundial perquè tenen els científics més ben preparats del món… una actitud de la qual n’hauríem de prendre exemple.

I ara no és millor que, com a mínim, els polonesos es quedin a Europa, en comptes de traslladar-se als Estats Units?

Sí, és més a prop i tenim més coses en comú amb la resta dels europeus, per moltes diferències que hi hagi entre les nacions. Vam créixer envoltats per l’esperit europeu (els nostres pares no podien moure’s amb llibertat com nosaltres en l’actualitat) i ara sóm davant d’un gran boom en el nombre de gent que viatja a l’estranger per guanyar diners o estudiar al Regne Unit, a Espanya o a França. Estic totalment a favor de la idea de la lliure circulació de persones, però amb la condició que tornin al seu país. Després d’aprendre idiomes, d’adquirir coneixements i una mica d’experiència haurien de tornar per tal d’ajudar el seu país.