Tot i la kermesse electoral d’aquests dies, Afganistan continua essent un país a la deriva. Segons estadístiques del 2004, només aquest país sol proveeix més de dos terços de l’oferta mundial d’opi. Xifres que converteixen la fràgil democràcia del president Hamid Karzi en el major productor mundial d’heroïna. Aquest negoci representa el 35% del PIB del país.

Heroïna sense fronteres

Una vegada refinada als laboratoris turcs o directament al mateix país, la droga afgana està preparada per arribar a mans de la seva clientela més nombrosa: Europa. La introducció de l’heroïna es duu a terme per mitjà de vàries rutes, una de les que li permet trobar una escletxa és la de l’Àsia Central, el Caucas, Rússia, Ucraïna fins arribar a Polònia i a Alemanya. Allà serà distribuïda i enviada cap a l’oest, via Bèlgica i Holanda fins a arribar al Regne Unit. Segons els càlculs del govern britànic, el 90% de l’heroïna, el “sucre negre” anglès, prové de l’elaboració d’opi afgà, contràriament als Estats Units on només en representa el 5% del mercat. El còmplice és l’abolició de les fronteres a l’interior de la UE causada per l’aplicació del Tractat de Schengen.

Al mateix temps, amb la caiguda del mur de Berlín i la desaparició de l’URSS, el tràfic d’heroïna ha trobat nous consumidors a l’est sobretot a Polònia, Hongria i a la República Txeca mentre les xifres de toxicomania disminuïen a Anglaterra i a Franca. A Varsòvia, el nombre d’heroïnòmans sotmesos a tractament ha augmentat de tres el 1995 a 1466 el 2000. Pot ser l’avenç de la globalització?

Una democràcia d’obstacles

Posar fi al voluminós flux d’heroïna que circula a l’interior de la Unió Europea és una feina en equip. L’Europol, organisme creat justament per enfortir la col•laboració entre els Estats membre per la lluita contra el crim, està realitzant avenços en aquesta direcció. Però no n’hi ha prou. El problema s’hauria de solucionar d’arrel, als llocs de producció, a l’Afganistan. Segons informe mundial sobre droga de l’ONUCD (Oficina de les Nacions Unides sobre Drogues i Crim) del 2004, les collites clandestines d’opi van cobrir una àrea total de 131.000 hectàrees vers les 80.000 hectàrees del 2003. Per primera vegada, el negoci involucra les trenta-quatre províncies afganeses que representen entre el 12-14% de la població agrícola. Unes xifres rècord que no s’havien assolit fins ara.

Tot i la disminució durant els primers mesos del 2005 del 21% de la supefície cultivable del país,Antonio Maria Costa, director executiu de l’ONUCD defineix el problema com a ”extremadament seriós”, ja que el lligam entre narcotraficants i terrorisme internacional podria entre altres coses minar l’estabilitat del país, a semblança d’altres narcoestats com Colòmbia. “El comerç d’opi, afegeix Costa, és possiblement el major obstacle per a la democràcia. S’ha de tenir en compte que és la raó principal de corrupció dels oficials i demostra la ineficàcia del govern.”

Cooperar o morir

Les Nacions Unides i el govern treballen junts, colze amb colze en la lluita pels cultius d’opi. Amb la nova Constitució del país, s’ha ratificat oficialment la il•legalitat, amb l’amenaça d’arrasar amb tractors els terrenys sospitosos. No obstant, els pagesos no perden el temps. Per alguns d’ells, l’opi és l’única font de supervivència. El 70% del poble afgà viu per sota del llindar de pobresa. I normalment es tracta de famílies sense pare, morts per les bombes, el manteniment de les quals recau sobre les espatlles de les dones. A més, davant l’amenaça de morir de gana no hi ha llei que valgui. Mentre les Nacions Unides esperen una intervenció col•lectiva de la comunitat internacional. Miriwais Yasini, cap de la Direcció de la Lluita contra els Estupefaents (Cnd), considera prioritari millorar la qualitat de vida dels pagesos, recorrent a sistemes de regadiu, noves carreteres i fer possible la recol•lecció alternativa més adient.