Antigament, quan un espanyol i un alemany conversaven en anglès, d’una breu xerrada innocent se’n feia una blasfèmia criminal. L’espanyol parlava d’un “parrot”, en espanyol “loro”. Un “colourful bird” li precisava a l’alemany que no coneixia aquesta paraula. “Ah, Papagei” llençava aquest en haver-ho comprès. L’espanyol no creia el que sentia, obria els ulls com taronges i preguntava indignat: “Què!? El Papa és homosexual!?”. L’espanyol construïa una acusació digna de la Inquisició catòlica, de l’espanyol i de l’italià “papa” i de l’anglès “gay”. La culpa d’això, entre altres coses, la tenia la pronúncia ferma del mot alemany, ja que el “papagayo espanyol” que designa la familia dels Aras, papagais sud-americans, és molt semblant a l’alemany.