Sembla que Europa estigui estancada. I sembla que ningú no tingui idees renovadores: fins quan caldrà suportar aquesta situació? Des del punt de vista dels pessimistes, fins a la setmana dels tres dijous, o, segons l’expressió castellana, fins que les granotes criïn cabellera (hasta que las ranas crien pelo) o les gallines criïn dents (quand les poules auront des dents), com es diu a França. En qüestions d’esperes interminables, podríem muntar una granja amb les expressions europees. A Itàlia cal esperar fins que els rucs volin (quando gli asini voleranno), a la Gran Bretanya fins que ho facin els porcs (Pigs will fly). En canvi, a Alemanya esperen fins tornar-se negres (bis Schwarz werden): fet realment impossible amb ells més que no pas amb ningú altre; i de les mans fines dels polonesos (de Chopin, posem per cas), s’espera que hi creixin cactus (az mi kaktus wyrosnie na dloni). El futur sembla fosc: esperem que arribi miraculosament alguna setmana amb tres dijous o que les granotes grenyudes amagades en un concert de música heavy en surtin ja!