Vietnam, considerat des de fa temps sinònim del sofriment dels atacs anticomunistes americans durant els seixanta i els setanta, s’ha convertit en un destí turístic popular. Tot i això, darrera les platges paradisíaques i els tranquils arrossars s’amaga una obscura realitat política. El que se sol oblidar, o ignorar, a les guies turístiques és l’estricte govern comunista que encara regeix al país. Expressar-se políticament queda restringit i l’abús dels drets humans és freqüent. En aquest aspecte, el Comitè dels Drets Humans del Parlament Europeu va convocar una vista sobre la situació dels drets humans a Cambotja, Laos i Vietnam el mes de setembre del 2005. Després del debat, vaig entrevistar un dels conferenciants, l’exmonjo i refugiat polític Thich Tri Luc.

Presoner polític

Thich Tri Luc tenia quelcom de fascinant, la seva gràcia, amabilitat i una espècie de bellesa interior el distingia d’entre la multitud. Tot i el caos que es va formar després del discurs, entre periodistes i parlamentaris europeus interessats, ell em va donar la benvinguda. No podia deixar de pensar en la història que ens havia descrit durant el discurs sobre els maltractaments, interrogatoris i arrestos rutinaris de les autoritats vietnamites a causa de la seva posició a l’Església Budista Unificada. Li vaig preguntar què n’opinava de la vista. Segons ell, és “una bona ocasió per parlar sobre totes les violacions dels drets humans que passen desapercebudes, per ajudar aquells que es troben en situacions similars i seguir amb l’esperança que d’altres presoners siguin posats en llibertat”. Tenia l’aparença d’estar agraït de trobar-se on estava i tenir l’oportunitat de gaudir de quelcom que nosaltres a Europa donem per descomptat: la llibertat d’expressió.

Com que el Partit Comunista del Vietnam controla tots els organismes religiosos autoritzats per l’estat, Thich Tri Luc va explicar que els seguidors religiosos que desconfien d’aquests organismes prefereixen formar part de moviments independents, tot i estar prohibits per l’estat. Com a exemple podem posar l’Església Budista Unificada del Vietnam (EBUV), que era la major organització budista del país abans del 1975. Li vaig preguntar sobre la seva primera detenció el 1992 sota l’acusació de “difondre propaganda antisocialista”. Em va explicar com fou detingut durant 10 mesos sense judici previ, forçat i interrogat per la Policia de Seguretat que va intentar obligar-lo a convertir-se en un “delator”. Llavors fou “empresonat durant 30 mesos i detingut durant 5 anys sota arrest domiciliari, simplement, per ajudar a la EBUV a organitzar una missió humanitària per donar suport a les víctimes de les inundacions del 1994 al Delta del Mekong”. Una vegada finalitzada la condemna, les autoritats van continuar perseguint-lo i privant-lo dels seus drets fonamentals. Finalment, no li va quedar cap altra alternativa que escapar a Cambotja l’abril del 2002 en busca d’asil.

Segrestat

El juny del 2002 Thich Tri Luc va aconseguir l’estatus de refugiat a Cambotja a l’empara de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Però el juliol, fou raptat per agents cambotjans i vietnamites i forçat a tornar a Vietnam. Segons recorda, aquell dia “de sobte, uns estranys se’m van apropar, em van encerclar, em van agafar per la força i em van llençar a l’interior d’un vehicle que ens estava esperant. Em van lligar les mans i l’home que estava assegut al meu costat em va agafar per la gola amb tanta força que vaig ser incapaç de demanar ajuda”. Els va dir: “sóc un refugiat polític amb el dret de viure a Cambotja sota la protecció de les Nacions Unides. Mai he violat una llei cambotjana, perquè em rapteu i em colpegeu d’aquesta manera?”.

No va rebre cap resposta sinó que simplement fou retingut durant més d’un any sense que la seva família fos informada. Finalment, fou jutjat el maig del 2004 per les Corts Generals de la ciutat de Ho Chi Minh, i sentenciat a 20 mesos de presó sota els càrrecs de “distorsió de les lleis governamentals per la unitat nacional” i mantenir contacte amb “grups hostils amb l’objectiu de minvar la seguretat interna i les relacions exteriors del país”. Una vegada superats els 20 mesos de detenció prèvia al judici, fou posat en llibertat el 26 de març. La validesa del seu estatut de refugiat del juny del 2002 va obligar les autoritats vietnamites a expedir-li un passaport i a permetre que marxés del país. Tot i això, “abans de marxar del Vietnam, em van fer declarar sota jurament que una vegada fora del país no prendria part en accions contra la República Socialista del Vietnam”.

L’exili a Europa

No obstant això, continua fidel a la seva causa. “Actualment visc en un país lliure i democràtic i continuaré donant suport a la EBUV, tot i que ja no sóc monjo. I continuaré fent pressió al govern de Hanoi a favor del respecte per la llibertat de religió, la defensa dels drets humans i la democràcia”. Thich Tri Luc porta un any vivint a Suècia i fa tots els possibles per integrar-se al país i aprendre suec. Considera que li deu la seva llibertat a Europa i, especialment, a Suècia. A més, expressa “una gratitud infinita a tots aquells que l’han ajudat, així com a la comunitat internacional que tant ha lluitat per ajudar-lo”.

Emocionada per la història de Thich Tri Luc, vaig considerar que els europeus haurien d’implicar-se més per ajudar gent en la mateixa situació. Si el Vietnam segueix fent cas omís als drets fonamentals, la UE hauria de revisar les seves polítiques vis-à-vis amb el Vietnam. Com va afirmar “la gent jove del Vietnam està creixent sense llibertat d’expressió; tot està controlat pel govern. La gent jove d’Europa podria ajudar donant a conèixer el que està succeint”. Gent com Thich Tri Luc ens fan adonar de la sort que tenim de viure aquí i comprendre que no hauríem de girar l’esquena a aquestes violacions de llibertat de consciència, religió i creença. Quelcom per reflexionar a l’hora de decidir on reservar el proper bitllet d’avió.