Hi havia una vegada, als anys vuitanta del segle passat, una Europa on el Parlament Europeu aprovava el projecte d’Altiero Spinelli per als Estats Units d’Europa. Hi havia una vegada una Europa en la qual la Comissió Delors posava en marxa la integració política per reduir el “cost de la no Europa”. Es podria dir que una vegada hi havia una Europa que ja no existeix, a jutjar per la iniciativa anunciada el 27 de setembre per la Comissió Barroso que, per limitar els excessos de la reglamentació comunitària que penalitzarien la competitivitat europea, pretén renunciar al projecte d’Estatut d’Associació europea.

Associacions sense fronteres…

Aquest estatut, fruit del fervor comunitari d’un grup de diputats europeus liderats per la francesa Nicole Fontaine, aconseguiria la llibertat associativa europea per a tothom, és a dir, la possibilitat de crear moviments, organitzacions, ONGs que poguessin actuar i ser reconegudes a tots els Estats membre de la Unió Europea, com ja fan des de fa dècades les societats multinacionals o les banques. Òbviament, la idea de crear “multinacionals cíviques” no entusiasma gaires Estats membre que, amb l’actual sistema nacional, poden controlar més fàcilment els nombrosos “privilegis fiscals” de les entitats sense ànim de lucre. “Quants impostos pagarien les “associacions europees? A qui?” sembla que es preguntin els governs de mitja Europa. No semblen, doncs, massa interessats en la lluita per la defensa d’un dret sacrosant dels ciutadans europeus. Tampoc hi estan els partits polítics de l’Europarlament que probablement miren amb recel el naixement d’entitats més representatives que les tradicionals “federacions de partit” finançades per Brussel•les.

Des de 1993, el projecte d’Estatut d’Associació europea, que es troba als calaixos de les institucions europees, ha sobreviscut en la indiferència un del decennis més crítics per a la Unió Europea. Ningú, ni en la convenció liderada per Valéry Giscard d’Estaing, ni en els diferents parlaments que s’han succeït, ha considerat útil aprovar un projecte que podria revelar-se com un potent antídot contra la crisi política i la manca d’atractiu cada cop més crònics de la Unió Europea.

…per a Brussel•les són “obsoletes”

Avui, paradoxalment, la Comissió Barroso proposa eliminar una proposta definida com a “obsoleta”, que, segons aquesta comissió, “obstaculitzaria la competitivitat de la Unió.” No és precisament la millor resposta a l’abstencionisme viscut en les eleccions europees del 2004 i al doble no franco-holandès al projecte de Constitució Europea en què Europa tant havia apostat. No només això, des del punt de vista econòmic, una norma que harmonitza un sector que, en alguns països com Alemanya, representa el 10% del PIB, difícilment farà que Europa sigui menys competitiva que ara.

Un antídot contra la crisi de la UE

Cal preguntar-se i es pregunta a la Comissió si no convindria intentar jugar la carta de la promoció de la societat civil europea per combatre les pors dels europeus. Cal preguntar-se i es pregunta a la Comissió si no convindria fomentar el debat sobre el futur d’Europa a partir d’una una visió comuna que sobrepassi els petits grups d’interès. Cal preguntar-se si no seria millor deixar de considerar l’Estatut d’Associació europea com una paperassa inútil (en anglès red tape) i estendre una catifa vermella perquè s’aprovi ràpidament. Una aprovació que avui la revista Cafè babel i les seves associacions sòcies reclamen amb caràcter d’urgència.