Les combinacions exòtiques com ara Ciències Orientals combinades amb Economia no són estranyes a les universitats alemanyes. Mentre que els estudiants d’altres països estudien l’especialitat triada sovint en un període de temps predeterminat, l’estudiant alemany s’organitza el seu expedient ell mateix –i d’aquí ve l’agonia que suposa triar. “El perill d’haver estudiat un o dos itineraris “per no res” és elevat, ja que en la vida professional possiblement no es faran servir els coneixements adquirits. De tota manera, de les combinacions inusuals es poden desenvolupar possibilitats noves i interessants després d’acabar la carrera” afirma l’estudiant de Literatura italiana, Sociologia i Política, Bianca Gabrielli.

Més enllà de Humboldt

Segons el principi de Humboldt de la “unitat de la investigació i l’ensenyança”, els estudiants alemanys han de sentir un impuls cap a la investigació i poder-se especialitzar. Tanmateix, fent un cop d’ull al panorama de les escoles superiors alemanyes, de seguida ens adonem que l’ideal i la realitat no s’ajusten. El temps de duració de la carrera es considera massa llarg, els acadèmics estan mal preparats per al mercat laboral no acadèmic, a les universitats massificades hi manca assistència i capacitats i hi ha una escassesa general de diners. Les diferents propostes de reforma van des del foment d’universitats d’elit o l’especialització de les universitats en detriment de la varietat en la oferta de branques, fins a la potenciació d’una universitat orientada als serveis que no es tanqui en l’economia. A moltes universitats ja s’han introduït reformes, sobretot per escurçar la durada dels estudis. Com a màxim el 2010 totes les carreres han d’estar adaptades al model de dos nivells de llicenciatura/Màster, seguint el procés d’harmonització de la formació superior a Europa. A Alemanya les carreres cal que siguin, doncs, més rigoroses, més estructurades i més internacionals.

Què pot quedar?

En aquest procés de canvi radical, sorgeix la pregunta de quins elements del sistema d’educació superior s’han de conservar. El professor d’Història de principis de l’època moderna a la Universitat de Saarland, el Dr. Wolfgang Behringer, compara el sistema alemany amb l’anglès, segons la seva pròpia experiència. “Un gran avantatge del sistema actual és que els estudiants tinguin una gran llibertat d’elecció.” Amb el sistema modular de Llicenciatura i Màster, basat en el model anglès, només es pot aconseguir una cosa: “els estudis de via estreta podran realitzar-se en els temps reduïts que desitgen els polítics. Tanmateix, a la pràctica no capaciten per a una activitat qualificada.” També Rainer Hudemann, professor d’Història moderna i contemporània a la Universitat de Saarland, opina que la llibertat a les universitats alemanyes és un símbol de qualitat. “El sistema alemany forma estudiants independents que es poden trobar els mateixos requeriments en la seva futura vida professional.” Un objectiu que en molts altres països europeus no s’assoleix: “Havent estudiat tres anys pràcticament cap estudiant francès amb Licence no troba una feina estable i ha de seguir estudiant per obtenir altres títols.”

Menys llibertat d’elecció a Europa

A les universitats i “grans escoles” d’elit franceses s’estudia seguint un pla d’estudis fix i amb un sistema molt escolaritzat. Gairebé no hi ha possibilitats d’elecció. Als Països Baixos, ja s’ha produït el canvi al sistema Llicenciatura/Màster. Alguns centres de formació com la Universitat de Maastricht, ofereixen en l’àmbit d’un “aprenentatge basat en la resolució de problemes“ una certa llibertat d’elecció de direccions en la carrera triada.

A la Gran Bretanya, darrerament s’està relaxant la rigidesa del pla d’estudis en algunes universitats. Els estudiants tenen la possibilitat d’afegir assignatures anomenades “de lliure elecció” als cursos obligatoris. A més, poden triar estudiar només una especialitat o combinar-ne diverses.