Actualment, Marcus d’Alemanya, Christian de Dinamarca, Kazimieras i Gediminas de Letònia treballen en la definició de la temàtica del projecte per l’assignatura de Tecnologia GPS. Volen millorar la qualitat de la localització de les posicions per mitjà del sistema de navegació GPS, però encara no s’han posat d’acord sobre el camp d’aplicació. Dedicaran la resta del semestre a l’estudi d’aquesta qüestió.

Després de les sis primeres setmanes de classe, tots els estudiants de la Universitat d’Aalborg, reunits en grups, treballen sobre una qüestió d’interès científic que, en la majoria dels casos, l’han escollida ells mateixos. Desenvolupen teories i, segons l’assignatura, solucions pràctiques. En el procés, comptaran amb la supervisió d’un professor que els ha d’ajudar a estructurar les seves idees. El fet de treballar en projectes, basat en el problem based learning, és a dir, l’aprenentatge basat en treballs, és el punt fonamental de l’ensenyament danès.

Treball en equip

L’objectiu és que els estudiants han de saber aplicar els coneixements teòrics adquirits des de l’inici del semestre. D’aquesta manera, estaran més ben preparats pel món laboral que els estudiants d’altres universitats. Maria Fosnæs, estudiant, n’està segura: “Obtenim millors resultats treballant en equip que treballant cadascú a la seva”. L’aprenentatge individual esdevé més eficaç: “Un se’n recorda més del què ha après en un treball en equip que del que ha sentit a classe. Encara em recordo de tots els treballs que vaig fer fa 20 anys”, diu Poul Thøis Madsen, professor d’integració econòmica europea a la Universitat d’Aalborg, on va estudiar.

A més, el grup de treball actua de camp social segur fent que els estudiants no se sentin sols. Així s’aconsegueix que pocs estudiants deixin els estudis. Aquest programa d’aprenentatge permet resoldre problemes en el camp de les ciències, cosa que facilita l’estreta col·laboració entre la universitat i les empreses dels voltants. Els enginyers llicenciats a la Universitat d’Aalborg poden tenir més sortida professional que estudiants d’altres universitats daneses.

De tota manera, el model d’Aalborg també presenta inconvenients: a banda d’una excessiva especialització, hi ha el risc de no posar-se d’acord pel que fa al contingut pedagògic del projecte i als diversos nivells de coneixements que poden complicar la vida dels estudiants. En canvi, Poul Thøis Madsen hi veu un avantatge: “Entren en contacte amb el món real des d’un bon principi”.

Poca difusió a Europa

Encara que gaudeixin d’una bona reputació, les universitats que segueixen un ensenyament semblant al d’Aalborg són una excepció a Europa. L’aprenentatge basat en treballs, més conegut a Espanya per mètode Mendeberri, és l’eix principal de la Universitat de Mondragón al País Basc. L’objectiu és promoure un desenvolupament professional i personal òptim dels estudiants. El mètode d’ensenyament de la Universitat de Maastricht segueix el mateix sistema. Com passa a Aalborg, els estudiants de la Universitat de Maastricht se senten més preparats pel món laboral que els estudiants d’altres universitats. El Centre UNESCO (UCPLB), especialitzat en aquest mètode i creat el 2002 dins la Universitat d’Aalborg, té per objectiu fomentar l’aplicació d’aquesta metodologia en les universitats d’arreu del món. Les universitats més interessades en aquest mètode es troben fora d’Europa; és el cas de l’Olin College of Engineering de Massachusetts i la Central University of Technology de Sud-àfrica.