El 7 de juliol del 2005, el Tribunal de Justícia Europeu (TJE) va sentenciar que Àustria havia violat l’obligació de la igualtat de tracte perquè demanava als estudiants estrangers que presentessin una prova d’acord amb què no hi havia places universitàries al seus països d’origen. Des de llavors, les universitats austríaques es troben en un estat d’excepció. Aquestes universitats es van veure desbordades, en certa manera per culpa dels refugiats del numerus clausus alemany. La situació de les facultats de Medicina és especialment dràstica. A Viena, hi ha 1.500 sol•licituds per austríacs i 1.500 per alemanys per unes 1.560 places. A Innsbruck, 447 austríacs competeixen amb 2.147 alemanys per les 550 places, i a Graz hi ha 300 places per a 917 sol•licitants austríacs i 1.964 d’alemanys.

Situació de legítima defensa

Davant aquesta afluència, el govern austríac va creure que calia una llei limitada, que oferís la llibertat a les universitats que són econòmicament autònomes per regular les restriccions d’accés en vuit especialitats: Medicina, Odontologia, Veterinària, Psicologia, Biologia, Farmàcia, Ciències Econòmiques i Publicitat.

Aquest petit país es considera en una situació de legítima defensa. En paraules de la ministra d’Educació, Elisabeth Gehrer, “un poble de vuit milions de persones no pot tenir places universitàries disponibles per un poble de vuitanta milions.” En aquests moments, s’està intentant mantenir la prioritat per als austríacs que volen estudiar al seu propi país mitjançant tàctiques de defensa i trucs que ajuden a guanyar temps.

Àustria considera l’accés a la universitat un bé jurídic digne de ser protegit, que només es podrà obtenir mitjançant una reglamentació segura de l’accés dels ciutadans de la Unió Europea. A més, el lliure accés a la universitat serveix per augmentar la baixa quota d’universitaris en comparació amb la quota de la Unió. Àustria argumenta que posar noves condicions d’accés a les ja existents als països d’origen representa un element típic de la legislació comunitària. La Comissió ha denominat moltes vegades el Principi dels països d’origen com l’element fonamental del mercat únic i el Tribunal de Justícia Europeu ha ratificat aquest principi en moltes sentències.

Mentrestant, les universitats critiquen el govern i consideren que la nova llei no assumeix certes responsabilitats. Si s’hagués reaccionat des del principi del procés el març del 2003 s’haurien evitat les contramesures ad hoc. Segons el rector de la Facultat de Medicina de Viena, Wolfgang Schütz, “durant dècades la política ha deixat de banda el debat sobre les condicions d’accés a la universitat.”

Per al col•lectiu d’universitaris austríacs (OH) el caos actual es deu majoritàriament als errors del seu propi govern. La representació estudiantil retreu a la ministra d’Educació que vulgui culpar Brussel•les. En paraules de Doris Gusenbauer, membre del grup presidencial ÓH de la universitat de Viena, “mitjançant la reducció financera de les universitats, el govern ens ha dut a la situació actual. Ara, el que intenta fer és tapar els danys mitjançant una barrera d’accés”.

El Tribunal de Justícia Europeu hi fica cullerada

A Bèlgica s’havien previst unes restriccions d’accés semblants a les d’Àustria i es van anul•lar fa dos anys en un procés davant del Tribunal de Justícia Europeu (en PDF). El govern belga ha decidit establir unes quotes a aquells estudiants que faci un temps determinat que viuen a Bèlgica.

La Gran Bretanya també va rebre una sentència del Tribunal (en PDF) per concedir préstecs i ajudes econòmiques subvencionades per l’estat per als estudiants, sempre i quan aquestes es presentessin com “una mesura per a la integració”.