Escanyolits, espavilats, prims, amb els cabells castanys plens de polls i un aire salvatge però alhora colpidor, els nens pobres romanesos i búlgars per la seva nova acomodada familia d’acollida. Aquests darrers mesos, s’han esforçat a fer els seus deures d’escola. Somien jugar amb una Gameboy en la seva nova casa sense haver de fer més que han fet altres per aconseguir-la.

El dot

Una mà d’obra especialitzada, qualificada i flexible així com una indústria barata això és el que els dos candidats ofereixen a la UE. Sense oblidar el dot particular de Bulgària, com subratlla Meglena Kuneva, ministra búlgara d’afers europeus: “El ciríl·lic, creat pels germans Ciril i Metodi, originaris de Bulgària, serà des d’ara un dels tres alfabets de la Unió, una aportació valuosa a la diversitat cultural d’Europa.”

Segons el darrer sondeig de l’Eurobaròmetre, el 56% de la població búlgara i el 68% dels romanesos estàn a favor de l’adhesió. Romanesos i búlgars tenen l’esperança d’aconseguir una major llibertat de circulació i poder decidir per ells mateixos on volen viure, treballar o estudiar. Desitgen també l’estabilització de la seva situació econòmica i política i l’accés a la prosperitat de la ciutadania. Globalment, ambdós països tenen més confiança en les institucions internacionals que en les del seu propi país tot i que com els croats, turcs i britànics no coneixen massa el funcionament comunitari.

Les angoixes del ciutadà mitjà

Tot i això, un gran nombre de búlgars i romanesos temen que l’augment dels preus a partir del 2007 els impedeixi poder pagar la calefacció, un quilo de carn de porc o, fins i tot, una entrada al cinema. Els ancians, els camperols i la gent corrent no entenen el concepte d’accessió a la UE. Temen que Brussel·les intervingui sistemàticament en el sector agrícola nacional i que prohibeixi la destil·lació d’alcohol a domicili.

A menys de dos anys de l’adhesió, el temut augment del cost de la vida és ja una realitat. A la fi de setembre, Sofia va aprovar una nova llei del turisme segons la qual els preus han de ser iguals pels turistes que pels búlgars Fins ara, els turistes estrangers que prenien un taxi, dormien en una cambra d’hotel o visitaven un museu podien arribar a pagar fins a quatre vegades més que un ciutadà normal. El ciutadà búlgar mitjà tem que l’Adhesió a l’UE el privi de les seves vacances anuals al Mar Negre. Amb un salari mitjà de 140 Euros mensual, difícilment pot rivalitzar amb un turista de la UE.

A més, la confiança en la classe política està en dubte a causa del clientelisme i de la corrupció, moneda encara corrent a Bulgària i a Romania. A la fi de setembre, el setmanari búlgar 168 chasa va publicar una notícia segons la qual el jove i ambiciós ministre d’estat, Nicolaï Vassilev, decidiria pràcticament tot sol el repartiment dels fons de la UE. Segons el periòdic romanès en anglès Nine o’clock el president romanès Trajan Basescu va proposar al seu poble un any sense corrupció per tal d’erradicar el problema el darrer setembre.

La mafia es frega les mans

Mentrestant, els homes polítics de Bulgària i Romania estan enfeinats complint la seva promesa electoral d’aherir-se a la UE el 2007. A Bulgària i les reformes judicials s’estan retardant. 22 projectes de llei encara han de ser votats. Segons American Press, el primer ministre romanès Calin Popescu Tariceanu va indicar el setembre passat que el Parlament nacional encara ha d’aprovar “un centenar de lleis” per assegurar l’entrada de Romania a la UE.

Aquest retard legislatiu és aprofitat per les màfies locals. “El tràfic d’éssers humans ha arribat a proporcions alarmants a la regió” afirma l’especialista Richard Danziger de l’Organització Internacional per a la Migració en el seu informe sobre l’Europa de l’Est de l’any 2005. El general Boiko Borissov , des de fa poc secretari general del ministeri d l’interior búlgar i enemic número 1 del crim organitzat, explicava en una entrevista a la revista búlgara Egoïste que “el tràfic de drogues i d’éssers humans, la falsificació de bitllets i de targetes de crèdit i els robatoris són cada cop més nombrosos.” Per desgràcia, la paràlisi jurídica ho facilita encara més. Una situació que tan Bulgària com Romania esperen que canviï tan bon punt entrin a la UE.