La Unió Europea ha significat que nacions que van lluitar entre sí durant més de 1.000 anys hagin après en menys de 50 a interectuar de manera pacífica i col·lectiva en un escenari global canviant les armadures i les llances del camp de batalla per alguns comentaris àcids en el Consell Europeu. És més, la Unió Europea ha estat un motor de prosperitat per Europa treient de la pobresa de la postguerra a milions de families i portant-les al benestar de la classe mitjana de tal manera que molt europeus ho consideren actualment com un dret de naixament. Això no és una hipèrbole és un fet. La Unió Europea ha ajudat a fer el pastís europeu més i més gran creant el context que ha permès més de tres dècades de ràpid creixement econòmic, i ha preparat el terreny per dominar el món econòmica, política i socialment.

La ampliació: bona per a l’economia

Què trist és, per tant, que en el moment del gran triomf europeu -quan el projecte europeu ha portat Europa a una unitat que ni Carlemany hagués pogut imaginar- les veus d’una major integració hagin passat tot de sobte a la defensiva! Què trist és que els mateixos arguments que els pares fundadors d’Europa van haver de superar -que una major integració comercial duria a un carreró sense sortida i que l’expressió de solidaritat amb els veïns pobres podria desafiar la prosperitat dels més rics- tinguin vigència de nou!

Potser valgui la pena parlar d’alguns aspectes bàsics. Europa ha tingut principalment èxit perquè va optar per una economia de mercat social. Molta gent ha oblidat avui que aquesta economia té dos pilars: el social i l’econòmic. La història està plena d’exemples que mostren que tractar de construïr una economia social sense mercat és desastrós com va succeir a la Unió Soviètica o en l’actualitat succeix a Corea del Nord. Simplement, hem de crear el benestar que necessitem per tal de construir la societat millor i més justa que desitgem. I si no podem generar el benestar –com, de fet, cada cop està passant més- deixarem de ser una comunitat socialment justa de la qual ens podrem sentir orgullosos. On és la justícia social quan hi ha 19 milions d’aturats? És social veure el nostre sistema d’assistència social colapsar-se perquè poderosos interessos particulars n’impedeixen la seva reforma?

Aprendre del passat

La gent ho oblida però Alemanya i França eren països relativament pobres els any 50 quan els líders europeus es van embarcar per primera vegada en el projecte europeu. La idea de llavors va ser la de forjar una unió del carbó i de l’acer, permetent el comerç a través de les fronteres dels membres fundadors. Aquest comerç, van dir, crearia pau i prosperitat cosa que promouria una futura integració que, al seu torn, portaria més pau i prosperitat. I tenien raó. Tenim un enorme deute amb Schuman, Monet i els altres pares fundadors per haver-nos mostrat el camí cap endavant en una època en què la fe d’Europa penjava d’un fil.

Però la fe d’Europa penja de nou d’una balança avui en dia. La idea principal és aquesta. Europa es troba al final d’una era històrica com ja va estar-hi als 50 quan es va llançar el projecte europeu. El bloc soviètic i el Pacte de Varsòvia es van colapsar oferint la possibilitat d’extendre l’estil de prosperitat de la Unió Europea cap a l’est. A la fi, en ampliar la Unió Europea l’any passat, hem realitzat els primers passos cap aquesta nova oportunitat històrica.

El hem fet realment? A la “Vella Europa” no li agrada massa la “Nova Europa”. Particularment, no li agrada que la “Nova Europa” deixi entreveure que la societat de la Vella està més acostumada als beneficis de l’estat del benestar que no al dur treball que va permetre aquests beneficis en un principi. És hora de superar aquesta por. És hora que la Unió Europea parli directament al poble i aclareixi els aventatges que comporta com ja va fer Robert Schuman en la seva crida pública perquè Europa mancomunara els seus recursos de carbó i acer el 1950. És el moment d’oferir una visió d’una Europa unida que treballa en pau de manera conjunta amb un esperit de solidaritat.

Nosaltres, a Occident, tenim una tasca urgent. Hem d’abraçar la modernitat, reajustant les nostres prioritats pressupostàries per promoure el coneixement i les habilitats dels nostres treballadors i motivar les nostres empreses i ciutadans a desenvolupar el seu potencial total fins al límit de l’escala econòmica. Hem de promoure l’esperit emprenedor simplificant la formació de petites companyies en el sector serveis i ajudar a expandir les companyies ja constituïdes de tamany mitjà. Hem de reprendre els principis que ens van portar a la grandesa –el nostre esperit d’aventura, l’excel·lència educativa, el nostre sentit de justicia social i la nostra habilitat per competir econòmicament- per poder continuar compartint el nostre benestar i els nostres valors amb el món que ens envolta.