Com a economista en cap del grup d’experts del Centre per a la Reforma Europea de l’ambaixada de Londres, Katinka Barysch és una analista prominent de la Integració Econòmica Europea. En comptes d’imposar un únic model social a la Unió Europea suggereix que la manera de millorar el grup dels Estats membre és aprendre dels èxits i dels errors dels altres.

Què és exactament el “tercer govern” del què tothom parla?

La tant renombrada“tercera via” combina l’economia del mercat lliberal amb una xarxa de seguretat social. En altres paraules, és un punt mig entre el desenfrenat capitalisme i la responsabilitat social. L’agenda política del primer ministre britànic Tony Blair està, fins a cert punt, determinada per l’equilibri. D’una banda, la política econòmica de Blair és, fins i tot, més liberal que la d’alguns governs conservadors del continent europeu. De l’altra, el govern té una política social sòlida, que inclou ajudes per a les famílies més pobres, un creixent salari mínim i, probablement, el programa de serveis públics de despeses que creix més ràpidament de tota Europa.

Creu que el model britànic es pot exportar a altres Estats membre de la Unió Europea?

El Regne Unit està en bona posició per influenciar altres Estats membres de la Unió Europea perquè la seva economia ha evolucionat molt millor que moltes de les economies de la gran eurozona i el seu atur és només la meitat del d’Alemanya o França. Però també hi ha altres models atractius a la Unió Europea, per exemple el model nòrdic, que combina impostos elevats i un estat intervencionista amb mercats liberals. Alemanya i França són millors que el Regne Unit si parlem de benestar social i serveis públics. Per tant, en comptes d’exportar o imposar un únic model per tot Europa, la Unió Europea avui dia facilita un procés d’aprenentatge, de taxes i de pressió exercida pel grup paritari. El que podeu veure a Europa és, en termes generals, un procés de convergència. Europa no està tan clarament dividida en països econòmicament liberals i aquells de tendències més socials.

Quins són els reptes davant els diferents models socials?

A la seva manera, tots responen al mateix repte; com salvar el seu sistema social davant d’ Estats europeus més forts i de la competitivitat global. Tots els Estats membre de la Unió Europea estan intentant reformar els seus mercats laborals per reduir l’atur i crear més i millors llocs de treball; tots intenten millorar l’educació i la innovació i preparar les finances públiques per a una societat que envelleix. Alguns països encara tenen més reptes, i en alguns les polítiques tenen més èxit que en d’altres. Itàlia, per exemple, està envellint més ràpidament que França o el Regne Unit. A França encara li queda molt per fer per liberalitzar els seus serveis públics com ara l’energia. El Regne Unit ho passa malament amb els indicadors de pobresa i d’exclusió social. I Alemanya té uns impostos molt alts en el món laboral que no animen a crear llocs de treball. Tots, però, poden aprendre dels altres.

Com s’adapten el nous membres?

Els països europeus del centre i de l’est superen els reptes que són similars als dels “antics” Estats membre. En molts dels nous membres, els reptes són encara més grans . Per exemple, Polònia i Eslovàquia tenen més atur que Alemanya o França. A Eslovàquia, l’impost sobre la renta és més alt que a la majoria que dels països de l’est d’Europa. Polònia té més gent amb pensions d’incapacitat que els Països Baixos. I la taxa de natalitat d’Hongria és inferior a la d’Itàlia. Per tant, la necessitat de reforma i d’aprenentatge respecte d’altres països de la Unió Europea, és encara més gran que a la “vella Europa”. Sobretot, si aquests països volen atrapar els nivells salarials de l’Europa occidentals. Les tendències liberals són particularment més fortes a Estònia, Hongria i la República Txeca. Però la gent de l’Europa de l’Est també tenen un gran sentiment d’igualtat i esperen molt dels seus governs.