Un informe de la Federació Internacional dels drets humans de Helsinki, que data de març del 2005, denuncia una “creixent desconfiança i hostilitat” respecte a les minories musulmanes. La discriminació i la intolerància respecte els musulmans han augmentat a la UE, sobretot a partir dels atacs terroristes de l’11 de setembre a Nova York, i s’han accentuat encara més després dels atemptats de l’11 de març a Madrid i del 7 de juliol a Londres. “Des que es va endurir la lluita contra el terrorisme i l’amenaça de l’extremisme religiós i es van convertir en un dels temes principals del debat públic, els musulmans s’han sentit cada cop més estigmatitzats per culpa de les seves creences“, va afirmar el director de l’Institut finlandès, Aaron Rhodes, a la presentació de l’informe. Aquesta situació està fent perillar els intents per a la integració dels musulmans i està fent augmentar la seva debilitat en casos de violacions dels drets humans. Al mateix temps, s’estan reforçant els sentiments de frustració dins de la comunitat musulmana i s’està erosionant la seva confiança en les autoritats. Entre les causes que han contribuït a augmentar la intolerància hi ha els mitjans de comunicació i tots aquells “serveis periodístics desequilibrats i estereotipats que representen els musulmans com aliens a la societat europea i enemics interns”.

Musulmans a Europa: entre desconfiança i rebuig

A Holanda, després de l’assassinat del director Theo van Gogh el novembre del 2004, la situació se’ls ha escapat de les mans, tant que Abraham Soetendorp, un dels rabins holandesos més importants, ha denunciat que s’està etiquetant els musulmans com extremistes i terroristes, de la mateixa manera que es va fer amb els jueus entre les dues guerres mundials. L’impossibilitat de conjugar l’Islam i el patrimoni de valors sobre els quals es va constituir la Unió Europea ha estat un dels cavalls de batalla dels paladins del Non o del Nee al referèndum per a la Constitució Europea, com si l’Islam i els musulmans fossin una entitat incompatible amb Europa. No obstant això, a Europa hi ha prop de 20 milions de musulmans i alguns creuen que aquest número es doblarà el 2015. Actualment, cinc milions de musulmans resideixen a França, tres a Alemanya, un milió i mig al Regne Unit, un milió a Espanya i gairebé un milió a Itàlia i Holanda. Però l’últim sondeig de l’Eurobaròmetre sobre l’opinió dels europeus respecte l’ingrés de Turquia a Europa ha demostrat que el 52% dels europeus és contrari a l’adhesió mentre que només el 36% hi estan a favor. Els percentatges dels que temen l’arribada dels turcs és més alt a Finlàndia (79%), Àustria (78%) o Alemanya (71%), mentre que baixa a Itàlia, 57%, i al Regne Unit, 52%.

El diputat holandès d’origen marroquí, Ali Lazrak, va proposar un altre sondeig fa gairebé un any per comprendre d’on neix la desconfiança dels italians, espanyols i holandesos cap als musulmans. Sobre la qüestió islàmica, a Holanda la ideologia del multiculturalisme ha quedat en res. I si a Espanya l’islamofòbia s’ha avivat per la barbàrie de l’11 de març a Madrid, a Itàlia està lligada a la posició geogràfica, que la converteix en la frontera d’Europa més propícia per a les onades migratòries vingudes dels països musulmans de la banda meridional i oriental de la Mediterrània

Per què fa por l’Islam?

L’imaginari col•lectiu occidental ha creat una representació de l’Islam en què la por és gairebé sempre el mínim comú denominador. Les estadístiques i els sondeigs mostren una tendència a exasperar, exagerar i centrar l’atenció només en certs aspectes de l’Islam. El terrorisme i la jihad, el vel i la xara són els arguments més utilitzats per justificar la por i el rebuig de l’Islam. Segons la retòrica política populista, l’Islam representa un ferment de desordre que posa en perill la cohesió nacional. I això fa molta por.

Però què tem Europa quan diu que té por de l’Islam? Quan els europeus afirmen que tenen por de l’Islam, pensen, en realitat, moltes coses, oblidant que l’Islam té molts matisos i no pot reduir-se al vel ostentat a les escoles públiques, als talibans d’Afganistan, al terrorisme, als aiatol•làs de l’Iran, a les proclames dels llocs d’Internet islàmics, als partits fonamentalistes islàmics, o a una Turquia que truca a les portes d’Europa.

Des de les Creuades a la guerra d’Algèria, dels atacs terroristes, a la crisi del petroli als anys setanta, dels hostatges occidentals segrestats a l’affaire Salman Rushdie, dels talibans a la violència al Pròxim Orient: tot això ha creat una imatge negativa de l’Islam que s’uneix a la tensió causada per la crisi social que Europa està patint a causa de l’atur, la marginació i la violència urbana.

I els mitjans de comunicació alimenten la por de l’Islam

L’Islam als països occidentals no gaudeix d’una imatge positiva. D’això en són responsables en gran part els mitjans de comunicació. Sobretot quan es limiten a ser la caixa de ressonància de les conviccions predominants a la societat. Normalment, molt pocs aspectes de l’Islam són notícia, entre els quals el més explotat és el fonamentalisme, utilitzat com a clau mestra per explicar la major part dels episodis protagonitzats per l’univers de l’Islam. Això neix d’una visió superficial de la realitat o bé del fet que no sempre hi ha la possibilitat de profunditzar. Canviar la manera d’informar sobre l’Islam, alliberant-lo de la retòrica i dels fàcils llocs comuns: aquesta podria ser una bona teràpia per alliberar els europeus de la por de l’Islam.