El matrimoni i el naixament, pilars de l’institució familiar, han de ser viscuts, en teoria, com moments de felicitat. To be pregnant, en anglès, o enceinte, en francès, designen simplement la pròpia gestació sense que res hagi d’impedir el plaer de la maternitat. La paraula castellana embarazada i la catalana “prenyada” no tenen una visió tan entusiasta de l’embaràs si les relacionem amb les expressions britànica embarrassed o francesa embarassé que signifiquen estar molest per bé que estar “emprenyat” denota molt més que una petita molèstia. Un pessimisme confirmat per la doble significació d’esposas, és a dir, dones i manilles. Per la seva banda, la paraula mari (marit en francès) no ha de ser confosa amb l’homònima marri que significa confós o enfadat. “La humanitat sencera gaudeix de la felicitat familiar” opinava l’escriptor francès Chateaubriand. També en gaudeix l’Europa del sud?