Hongria aconsegueix una vacuna

Els preparatius per combatre l’expansió de la grip aviària s’han accelerat a Hongria des que el virus va penetrar a la veïna Romania. Les autoritats duaneres han endurit els controls a les fronteres amb Romania i Ucraïna: no es permet l’entrada de cap tipus d’au de corral, carn crua, ous i plomes provinents de Romania i es fan desinfectar tots els vehicles que transporten aquest tipus de productes. I al mateix temps que la Unió Europea observa de prop els Estats membre amb més risc, també s’han intensificat els controls als vaixells que circulen pel Danubi: les autoritats estan confiscant tots els ocells vius i productes relacionats d’origen dubtós. A més, s’han establert estrictes mesures biosanitàries per evitar el contacte entre les aus salvatges i les aus de corral a tot Europa. Per exemple, al Parc Nacional de Hortobágy, una àrea freqüentada per les aus migratòries, els experts hi estan analitzant els excrements avícoles (una de les principals vies de contagi) i buscant possibles aus mortes sospitoses.

Hongria també ha proporcionat una mica d’esperança a la resta d’Europa pel que fa a la creació d’una vacuna contra el virus. El 26 de setembre, el ministre hongarès de Sanitat, Jen Rácz, i dos alts càrrecs del mateix Ministeri van ser uns dels primers voluntaris a provar una vacuna desenvolupada a Hongria contra la variant més letal del virus, la H5N1. El comissari europeu de Sanitat, Mihaly Kokeny, va anunciar el 21 d’octubre que els resultats demostraven que la vacuna és efectiva i que, malgrat que no protegiria contra una mutació del virus que es transmetés entre humans, el seu èxit aplanava el camí cap a altres vacunes.

La Unió Europea desplega les seves ales

Només uns dies abans, el 18 d’octubre, els ministres d’Afers Exteriors de la Unió van mantenir una reunió d’emergència a Luxemburg arran de l’aparició de la grip aviària a Romania. Tot i que existeix la possibilitat que la malaltia pugui arribar a transmetre’s entre humans, causant la mort de desenes de milers de persones, els ministres d’Afers Exteriors volen que s’eviti el pànic i han remarcat que els Estats membre s’estan aprovisionant d’antivirals. András Bársony, secretari d’estat del Ministeri hongarès d’Afers Exteriors, ja va assegurar que, si es produís una epidèmia, hi hauria prou vacunes i medicaments per tractar tots els ciutadans hongaresos de forma gratuïta.

Però el gran públic no sempre es creu allò que li diuen. Això també és vàlid per l’afirmació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que assegura que el fet de cuinar els aliments destrueix els virus a la carn i als ous. Segons István Erdélyi, president del Consell de productors d’aviram, el consum d’aviram ha caigut entre un 10 i un 15% a Hongria durant les últimes setmanes. Els productors hongaresos estan preocupats per l’impacte que tot plegat tindrà en el seu sector, que proporciona el 93% dels pollastres consumits al país i aproximadament 130.000 tones d’aviram per a l’exportació cada any.

Preocupar-se o no preocupar-se?

No és sorprenent, malgrat tot, que el gran públic no sàpiga què pensar, ja que els missatges que li arriben van des de l’alarmisme fins a les declaracions més tranquil•litzadores. Per una banda, Klaus Stoehr, director del programa de la grip de l’OMS, assegura que “si es produís aquesta pandèmia, hauríem de lamentar centenars de milers o fins i tot milions de morts a tot el món”. I al mateix temps, Zsuzsanna Jakab, cap del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties, amb seu a Estocolm, va assegurar que “el risc que els ciutadans es contagiïn d’aquest virus és mínim. Ara mateix no hi ha motiu per al pànic a Europa”.

A mesura que passen els dies, res no fa que sigui més fàcil predir si la grip aviària és un perill real per als humans, o si continuarà sent principalment un problema veterinari que causarà problemes “només” als productors avícoles. Els mitjans de comunicació estan plens d’informacions contradictòries i les persones del carrer no són capaces de decidir què creure’s i què no. L’únic que sembla que poden fer és esperar que el pitjor escenari no es produeixi.